Estudi de les variables de localització d'empreses a Prats de Lluçanès

Aquest estudi de les variables de localització d'empreses al Lluçanès es un treball que van iniciar els alumnes d'economia d'empresa del curs 2010_2011 i que han continuat els del curs 2012_2013. El primer any, els/les alumnes van identificar les empreses que hi havia al diversos municipis on viuen i van intentar esbrinar a través d'una anàlisis de l'entorn quines variables hi ha en el territori que han afavorit la implantació d'aquestes empreses i no d'unes altres. Per tant, van elaborar hipòtesis a partir d'un estudi d'observació. 
El segon any els alumnes han iniciat un treball d'investigació que s'hauria de poder continuar els propers cursos i que ha de permetre al final del procés el contrast de les hipòtesis definides. Aquest treball d'investigació ha consistit en la realització d'entrevistes a empresaris del municipi per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar a Prats i no en un altre territori a fi de poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització.  

Variables de localització a Prats de Lluçanès

escrit per Laura Nardi, la Mònica Vilamú, la Mireia Font i Josep Ballús

Prats de Lluçanès està situat al Lluçanès, una subcomarca del nord-est de la Depressió Central Catalana, dins de la comarca d’Osona. Es troba en una zona rural. Aquest municipi es caracteritza per tenir una gran superfície d’uns 13,8 km2. Prats de Lluçanès és una petita població de més de 2.722 habitants i gran part d’ella és envellida, per tant la demografia es escassa. El municipi de Prats gaudeix d’una gran riquesa cultural, festiva i tradicional. També gaudeix d’una extensa xarxa d’equipaments i espais culturals i esportius com són el camp d’herba, les piscines, el pavelló, el centre de cultura, el casal del Jovent, la sala Polivalent, etc. Pel que fa econòmicament, trobem un nivell econòmic mitjà, standard, però en alguns casos trobem persones amb una economia més elevada.


S' hi celebra un mercat dominical que atrau habitants dels diverses masies disseminades i vilatants dels pobles veïns. La densitat de població és de 197,5 hab/km2, un 14,66% són joves, un 64,4% adults, i un 20.94% de la tercera edat: 20,94%. La mitjana d’edat dels homes: és de 43 anys i de les dones: 45,3 anys. La mitjana d'edat total és de 44,1 anys.

La mitjana de renda per habitant és de 1.326 €/mes i 15.920€/any (dades del 2010). L'atur en aquest mateix any era de

Estudi de les variables de localització d'empreses a Olost de Lluçanès

Aquest estudi de les variables de localització d'empreses al Lluçanès es un treball que van iniciar els alumnes d'economia d'empresa del curs 2010_2011 i que han continuat els del curs 2012_2013. El primer any, els/les alumnes van identificar les empreses que hi havia al diversos municipis on viuen i van intentar esbrinar a través d'una anàlisis de l'entorn quines variables hi ha en el territori que han afavorit la implantació d'aquestes empreses i no d'unes altres. Per tant, van elaborar hipòtesis a partir d'un estudi d'observació. 
El segon any els alumnes han iniciat un treball d'investigació que s'hauria de poder continuar els propers cursos i que ha de permetre al final del procés el contrast de les hipòtesis definides. Aquest treball d'investigació ha consistit en la realització d'entrevistes a empresaris del municipi per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar a Prats i no en un altre territori a fi de poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització.    

Variables de localització a Olost

escrit per Núria Muñoz, Clàudia Icart i Oriol Berengueras

Olost està situat al sud de l’altiplà del Lluçanès. En un entorn rural, caracteritzat per un terreny força accidentat amb vegetació pròpia de muntanya mitjana i grans extensions de boscos i camps de conreu. Les seves  comunicacions no han estat fins a l'actualitat  gaire bones. El 2010 (el text està escrit en aquesta data) la C-17 es troba a 15km i la C-16 una mica més per carreteres plenes de giravolts, però aquesta situació està a punt de canviar amb l'obertura d'una nova carretera que enllaçarà la C25 a Fontfreda fins a Olvan. No disposa de línies de ferrocarril, d’aeroport ni de port. Però a nivell de telecomunicacions està ben dotada amb una xarxa WIFI de la que es beneficien bona part de la població i amb bona cobertura de telèfon mòbil encara que només hi ha una única companyia que dóna el servei.

La densitat de població és baixa, el padró continu  de la Diputació recompte 1202 habitants, dels quals  12,23% són menors de 16 anys i 23,79% són majors de 65%. Això vol dir que 63,98% són persones en edat de treballar, en nombres absoluts això serien 769 persones però en realitat només estan s'estima que hi ha 586 persones actives, cosa que indicaria, si l'estimació fos certa, que hi ha 183 persones joves o adults que no es compten com a actius per què estan estudiant o no estan registrat en les llistes de l'atur. L'atur registrat l'octubre del 2010 va ser de

Entrevista a l'empresa: Betara

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 

Entrevista a Ramon Berengueras de Betara

feta per Andrea Varela

1) Com es diu la seva empresa?

Betara. Negoci familiar dirigit per la família Berengueras i Tarrés.

2) Quin producte fabrica i ven la seva empresa?

Formatges artesanats i ecològics.

3) D’on obté les matèries primeres? Quins són els seus proveïdors i d’on són?

La matèria primera que requereixen els seus productes per ser creats és la llet. Aquesta li be donada per masies catalanes de la vora majoritàriament, encara que també té proveïdors a l’Estat espanyol i en algun país europeu.

4) A qui va dirigit el seu producte o servei? 
El seu producte va dirigit a tot públic, menys com és clar la gent al·lèrgica a la lactosa. I per territoris tant al Lluçanès, com Osona, com Catalunya, Espanya i a alguns països europeus.
5) Quins elements va tenir en compte la seva empresa per instal·lar-se a Olost?
Els propietaris de l’empresa Betara ja havien instal·lat una botiga a Perafita abans d’escollir venir a Olost. El problema era que a Perafita no hi havia polígon industrial i no podien instal·lar-hi la fàbrica per dur a terme els formatges. Així doncs van mirar un lloc a la vora amb un bon polígon i en el qual el cost del solar no fos molt elevat. Per tant els motius principals van ser sobretot el terreny industrial i el cost baix del solà del polígon.6) Triï les variables que són, o han estat claus, per a la seva empresa alhora d’instal·lar-se a Olost? Les variables determinants van ser Les comunicacions i transports - sobretot per les noves carreteres obertes recentment-; Les bones infraestructures com el fet de tenir un polígon industrial ben comunicat i amb els subministres adequats. El baix cost de construcció del solà o d'adquisició de les naus.
7) Conclusions de l’entrevista:
En síntesi, gràcies a aquest treball de recerca d’informació mitjançant entrevistes, he pogut descobrir una empresa més del municipi d’Olost. L’empresa Bertara S.L és una empresa recent a Olost que crea formatges artesanats i ecològics. Les seves matèries primers són gairebé únicament de la comarca d’Osona, i de les seves masies, tot i que en alguna ocasió també les ha obtingut de l’Estat Espanyol o d’algun país europeu. Referent a la venda dels seus productes aquests són venuts a tot públic del Lluçanès, d’Osona, de Catalunya, d’Espanya i de fora d’Espanya a alguns països europeus. 

L’objectiu d’aquesta recerca era poder descobrir perquè aquesta empresa havia decidit instal·lar-se a Olost. Així doncs he descobert que aquesta empresa ja posseïa una petita botiga Perafita, però que li era necessària una fàbrica per a dur a terme els seus productes. Finalment va prendre la decisió de crear la fàbrica a Olost per una sèrie de variables de localització que li eren favorables alhora de construir la seva fàbrica aquí. Aquestes van ser principalment les comunicacions i transports, el cost de la construcció del solar i els subministraments. Les comunicacions i transports li van ser favorables gràcies a la construcció de la nova carretera que enllaça amb l’eix transversal i l’eix del Llobregat, a més em va confessar que la construcció actual de la nova carretera que passarà pel polígon li serà molt útil ja que la petita botiga que ha obert sota la fàbrica serà més transitada. En quant als subministraments va comprovar prèviament que hi fossin els necessaris per poder aixecar la fàbrica allà com l’electricitat, l’aigua, etc, els quals en un polígon li eren donats i amb un baix cost. Finalment tenint en compte el cost del construcció va poder aconseguir un solà que tingués una extensió raonable i un preu adequat per poder instal·lar-se a Olost i iniciar el seu procés de producció.  

Entrevista a l'empresa: Ausesken

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 



Entrevista a Xavier Redon de la cerveseria Auseken 

feta per Ivet Navarro

- Com es diu la seva empresa? Ausesken 
- Quin producte fabrica i ven la seva empresa? 
Cervesa artesana 
- D’on obté les matèries primeres? Quins són els seus proveïdors i d’on són? 
D’importadors alemanys, belgues i anglesos - A qui va dirigit el seu producte o servei? 
A partir de persones majors d’edat fins a la tercera edat del Lluçanès, Osona, tot Catalunya i també exportem a Dinamarca i Anglaterra.

- Quins elements va tenir en compte la seva empresa per instal·lar-se a Olost? 

Sobretot els preus de lloguer en la zona industrial (polígon)

- Triï les variables que són, o han estat claus, per a la seva empresa alhora d’instal·lar-se a Olost

Com ja he dit el baix cost del local, l'existència d'un polígon amb les infraestructures i subministraments adequats i les millors comunicacions que ara té el poble amb la nova carretera, que el fan de més fàcil accés de manera que ens facilita l'obtenció de les matèries primeres  que no tenim aquí hi hem d'anar a buscar a fora. 

podeu trobar trobar més informació d'aquesta empresa a 

http://www.ausesken.cat/qui-som.html

Entrevista a l'empresa: El Taulell

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011.

Entrevistem a Rosa Soler, propietària d'el Taulell de Prats de Lluçanès

feta per Núria Noguera

- Com es diu l’empresa?

Carnisseria el Taulell.

-      -  Quin producte o servei oferiu?

Oferim principalment tot tipus de càrnics , també  altres tipus d’alimentació com làctics i  conserves.

-      - Per a qui va dirigit?

Per tot tipus de clients principalment del Lluçanès i de la comarca. També al sector turístic i a tothom qui vulgui venir a comprar al nostre establiment.

-      - D’ on obté les matèries primeres?

De la nostra granja i de molts proveïdors varis.

-      - Quins són els seus proveïdors?

Germans Soler C.P , Escorxador d’Avinyò, pollastres Casella, Carn Prat, Indaver, distribucions Franch, Dicar, frigorífics Ferrer, i molts d’altres.

-      - Quins factors vas tenir en compte per instal·lar l’empresa a Prats?

Tenir experiència en el sector  de càrnics, unes miques ganes de treballar i formar part d’aquesta  empresa.

-     - Tria les variables que són o han estat claus per a l’empresa a l’hora d’instal·lar-se a Prats:

· La demanda del mercat perquè tot i que té competència en el poble, l’obtenció de càrnics és un bé molt apreciat i necessari en el dia a dia de qualsevol individu i per tant, tenen una clientela assegurada.

·El proveïment de matèries primeres  ja que és important que tinguin una fàcil obtenció d’aquestes i en aquesta empresa, sí que hi disposa.

·El desenvolupament econòmic de la regió perquè en la zona on esta instal·lada l’empresa hi ha consumidors tant a curt com a llarg termini que necessitaran disposar dels seus productes i serveis.

-      Cal destacar la instal·lació recent d’una màquina proveïdora de llet, situada a prop de la botiga, per tal de poder oferir més productes casolans als clients.

Finalment com a conclusió, podem dir que l’empresa Carnisseria el Taulell està situada a Prats de Lluçanès . Aquesta, ofereix productes càrnics i també  altres tipus d’alimentació com làctics i  conserves. Per una banda, podem destacar que té molts proveïdors variats entre els quals podem destacar  Germans Soler C.P , Escorxador d’Avinyò, pollastres Casella, Carn Prat, Indaver, distribucions Franch, Dicar, frigorífics Ferrer, i molts d’altres.  Per altra banda , les variables claus a l’hora d’instal·lar-se a Prats, van ser la demanda del mercat perquè tot i que té competència en el poble, l’obtenció de càrnics és un bé molt apreciat i necessari en el dia a dia de qualsevol individu i per tant, tenen una clientela assegurada, el proveïment de matèries primeres  ja que és important que tinguin una fàcil obtenció d’aquestes i en aquesta empresa, sí que hi disposa i finalment, el desenvolupament econòmic de la regió perquè en la zona on esta instal·lada l’empresa hi ha consumidors tant a curt com a llarg termini que necessitaran disposar dels seus productes i serveis.

Entrevista a l'empresa: FUSTES SOLÀ

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 

Entrevista a Neus Solà, administrativa de Fustes Solà 

feta per Eduard Casals

Quan una empresa s’instal·la en un lloc sempre ho fa fixant-se en unes variables de localització. Hem entrevistat a Neus Solà, administrativa de Fustes Solà, per saber en quines d’aquestes variables es va fixar aquesta empresa del Lluçanès a l’hora de situar-se.

- Quin és el producte? 
La fusta. Concretament la transformem de matèria primera en un bé intermedi.
- On ven? 
A Catalunya, França i Espanya.
- On compra? 
A Catalunya, França i Espanya.
- A qui ven? 
A empreses privades, generalment.
- A qui compra? 
A propietaris de boscos i a proveïdors de matèries primeres.
- Quins elements van fer que s’instal·lessin a Prats de Lluçanès? 
El fet de què la família fos de Prats, i el preu del terreny.
- D’on obteniu les matèries primeres? 
Dels propietaris dels boscos.
- Qui són els proveïdors? 
Els propietaris dels boscos que ens venen la fusta però també tenim subministradors d'eines i maquinària. Stanley (compra d’eines), Ferreteria Prats (manteniment de la maquinària), Serradora Boix (fusta).
-D’on són els proveïdors? 
Els proveïdors són dels boscos de l'entorn
Stanley-Itàlia, Ferreteria Prats- Catalunya, Serradora Boix-Catalunya.
-Tria les tres variables que han estat claus per la seva empresa a l’hora d’instal·lar-se. El preu del terreny, la proximitat a matèries primeres, i la proximitat dels proveïdors.

En conclusió, podem dir que Fustes Solà es va instal·lar a Prats de Lluçanès, per dues variables: El baix cost del solar ja que en comparació en altres llocs el preu no era massa car  i la proximitat de matèries primeres perquè Prats de Lluçanès està envoltat de boscos i per tant, molts proveïdors es situïn en zones pròximes i té un accés fàcil a la fusta que necessita per iniciar el procés.

Podeu trobar  aquesta entrevista editada en format reportatge visual en l'enllaç....

Entrevista a l'empresa: Planxisteria FEMASA

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 

Entrevista a Omar Martínez de la planxisteria FEMASA

feta per Vanessa Palacios

- Com es diu la seva empresa? 
Planxisteria i pintura FEMASA
- Quin producte o servei fabrica?
No fabrica cap producte, sinó que ofereix el servei de reparació de cotxes
.- A on ven?
Ven especialment a la comarca, però també a alguns coneguts de Barcelona.
- Quins són els seus clients i a qui va dirigit el seu servei?
Els seus clients són principalment gent del poble i dels voltants, però com hem dit abans també alguns amics de Barcelona.
El seu servei va dirigit a tothom que el vulgui utilitzar
- D’on obté les matèries primeres?
No son ben bé matèries primeres, però els productes que utilitzen provenen de Catalunya, excepte la pintura que l’obtenen d’Alemanya
.- Qui són i d’on són els proveïdors?
Qui són no ho va especificar però són de Manresa, Vic, ..., és a dir, de Catalunya.
- Quins elements va tenir en compte la seva empresa per instal·lar-se a Prats?Principalment es van instal·lar aquí perquè era el seu lloc de residència i a més des de l’Ajuntament, els van donar iniciativa i ajuts per iniciar un negoci d’aquest tipus. També va tenir en compte que la nau ja estava construïda i els canvis que hi van haver de fer van ser pocs i barats.

Per tant, veiem que les variables que van ser claus per la localització de l’empresa a Prats van ser la legislació, ja que des de l’Ajuntament els van facilitar la creació del negoci; la facilitat d'accedir al finançament, perquè van rebre ajuts per engegar un negoci dedicat a la reparació de totes i, per últim, el baix  cost d'adquisició del solar i l'edifici i l'existència d'infraestructures adequades, al ser una nau construïda i equipada que només els va suposar fer petits canvis.

Crònica de l'elaboració i aprovació d'un pressupost de la Generalitat de Catalunya

La simulació de l'elaboració i aprovació del pressupost de la Generalitat es va dur a terme durant el segon trimestre del 2012 en la matèria d'Economia. El text que podeu llegir és una crònica escrita per Ferran Vila Cabanas  (21/06/2012) en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'Economia i d'Economia d'empresa.

Elaborem, discutim i aprovem  els pressupostos de la Generalitat  a l'aula i debatem si cal tenir un sector públic

escrit per Ferran Vilà Cabanas

Bona part del segon trimestre de l’assignatura d’Economia de l’Institut Castell del Quer es va centrar en analitzar les funcions del sector públic de forma àmplia i detallada. De fet, pràacticament tot el trimestre va consistir en sessions de formació teòrica i també en la realització d’activitats per posar en pràctica el què s’havia estudiat.

Les primeres sessions van ser de caire teòric, van contenir des de explicacions del funcionament del sector públic en conjunt -poder legislatiu, executiu i judicial, explicació de les funcions de les dues primeres, aprofundiment en el funcionament i la finalitat del Congreso i el Senado...- fins a l’anàlisi dels dos corrents de pensament existents -el liberal i l’intervencionista- explicant-ne la història, els posicionaments existents tant a favor com en contra i llegint textos que defensaven tant una com l’altra visió (entre ells, un fragment d’un llibre de l’economista  Xavier Sala i Martín). També vam fer formació teòrica al voltant dels pressupostos públics, amb la finalitat de saber què són, per què serveixen i quins capítols el conformen.

Crònica de la creació d'unes cooperatives simulades al Lluçanès

La constitució d'una cooperativa totalment fictícia fruit de la imaginació dels alumnes  de primer de Batxillerat del curs 2011_2012, va ser el repte proposat des de la matèria d'economia en el marc del programa FESCOOP . A continuació podeu llegir una crònica escrita per Ferran Vila Cabanas de tot el procés de la cooperativa que va ser nominada com la segona millor de tot  Catalunya. Després d'aquesta crònica també podreu conèixer les altres tres coperatives que es van crear a l'aula de l'institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès.

Crònica de la creació de la cooperativa GESTLLUÇANÈS

escrita per Ferran Vila Cabanas (18/06/2012). 

Durant el darrer mes de novembre un grup format per quatre alumnes de l’Institut Castell del Quer hem dedicat hores d’esforç i treball, tant a classe com a casa, per poder tirar endavant un projecte de cooperativa que fós realista i  factible. Els membres del grup, Maria Pey, Gerard Vilarmau, Josep Vilà, i un servidor, Ferran Vila, erem participants d’un projecte cooperativista a nivell nacional, on diversos equips d’arreu de Catalunya  presentaven les seves propostes a un jurat especialitzat que acabaria determinant quin d’aquests projectes era el millor.

El projecte s’ha dut a terme bàsicament a través d’internet, utilitzant una plataforma interectiva dissenyada especialment pel projecte, que tenia dues parts diferenciades: un xarxa social on tots els grups podien aportar les seves opinions, i un simulador on s’especificaven les tasques que s’havien de dur a terme en cada moment, hi penjavem les tasques que realitzavem i hi rebiem la correcció d’aquestes.

És cert, però, que el projecte també tenia una hora de formació a la aula que duia a terme un tècnic de la cooperativa que organitzava el concurs, encara que va resultar ser una xerrada curta, insuficientment aprofundida i que, a més, se’ns va fer un cop ja teniem el projecte del tot encarrilat, i no al principi, que és quan realment feia falta.

Així doncs, després d’una sessió introductòria feta per la professora que ha supervisat tots els projectes del nostre institut, la Marta Vilardell, vam començar a fer una tasca darrere l’altra. El nostre sistema de treball ha estat simple, hem aprofitat al màxim les hores de classe i ens hem repartit les tasques que s’havien de fer a casa. Això, però, no ha impedit ni que hi haguessin corredisses d’última hora (totes les tasques tenien una data límit per penjar-se) ni que tots ens haguéssim de responsabilitzar del conjunt del projecte: ens reuníem molt sovint per revisar les tasques que feia la resta del grup abans de penjar-les al simulador.

De tot aquest procés de treball n’ha sorgit una cooperativa fictícia de la que n’estem molt orgullosos: GEST Lluçanès (Gestió de serveis turístics del Lluçanès). Es tracta d’una empresa cooperativa que ha nascut amb la voluntat d’aglutinar a totes les empreses que es dediquen

Reportatge sobre la simulació d'un estudi de mercat fet un hipotètic negoci d'oci nocturn a Prats de Lluçanès.

La simulació de l'estudi de mercat el van realitzar les alumnes Vanessa Faja, Cristina López i Marina Valle  (maig-juny 2012). El local nocturn és totalment hipotètic i les alumnes el van imaginar per poder contextualitzar l'estudi de mercat que se'ls proposava desenvolupar en la matèria d'Economia d'empresa i Matemàtiques aplicades a les ciències socials en un projecte de cooperació entre matèries. El text que podeu llegir és un escrit de la Marina Valle  (18/06/2013) sobre aquesta simulació. A la Marina se li va proposar de desenvolupar un text periodístic en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'economia d'empresa de primer de Batxillerat. 

Com neix una empresa d’oci nocturn al Lluçanès

Una empenta a l’economia local de Prats gràcies a un nou local d’oci nocturn, fem una ullada a com es crea una empresa des de zero.

escrit per Marina Valle

Des de fa una setmana hi ha a Prats de Lluçanès un nou local d’oci nocturn, com bé sabeu s’ha inaugurat el “Night Club Prats”. Aquest projecte creat per dues emprenedores, Vanessa Faja i Cristina López, no ha estat escollit per casualitat, seguidament us explicarem com van decidir instal·lar-se a Prats de Lluçanès i no crear un bar sinó una discoteca.

Quan varem parlar amb les emprenedores ens van explicar que per prendre aquestes decisions van utilitzar un mètode d’anàlisi, un estudi de mercat. Com que ja tenien decidit que volien crear una empresa al Lluçanès, ja que és el seu lloc de residencia, van pensar que podria ser una bona idea crear un local dedicat a l’oci nocturn perquè creien que podria ser rendible i que a més seria enfocat als joves, que són els que consumeixen més.

Què és i per què serveix el sector públic?

Text expositiu escrit per Gerard Vilarmau (15/06/2012)

El sector públic és un conjunt de organismes i institucions que en l'àmbit econòmic vetllen pel bon funcionament del mercat i de l'economia en general d'un país. Es compon per diferents administracions segons el territori que abarquen. L'administració central, que actua en tot el país, en aquest cas Espanya. L'administració autonòmica que com el seu nom indica actua en una comunitat autònoma, com podria ser Catalunya. I l'administració local que la seva àrea d'influència és un municipi, com Prats. Finalment podríem considerar a nivell Europeu, l'administració europea.
El sector public té una sèrie de funcions a realitzar dins l'economia d'un país però no tothom està d'acord amb, exactament quines ha de dur a terme i quines no. Segons es defensin unes funcions o unes altres existeixen dues corrents de pensament econòmiques que determinen perquè serveix el sector públic.

La visió neoliberal pensa que el mercat es regula sol mitjançant el sistema de preus i l'Estat només ha de permetre el bon funcionament d'aquest fent la funció reguladora. Aquesta funció consisteix en decretar una sèrie de lleis que defensin la lliure competència, que protegeixin la propietat privada i dictin normes generals que permetin el funcionament correcte del mercat. Així, per exemple els liberals defensen que el sector públic ha de garantir un marc legal on les empreses puguin desenvolupar les seves activitats i maximitzar els seus beneficis.

D'altra banda la visió keynesiana, el nom de la qual prové d'un economista de la primera meitat de segle XX anomenat Keynes creu que si el mercat funciona sol s'hi produeixen errades, acumulacions de poder, distribució desigual de la renda... i s'han de corregir mitjançant l'Estat que a part de fer la funció reguladora n'ha de fer tres més.

En primer lloc, L'Estat serveix per fer la funció conductora o estabilitzadora que consisteix en suavitzar els creixements i decreixements dels cicles econòmics. L'eina que utilitza per fer aquesta funció són els estabilitzadors automàtics, és a dir, impostos directes (que graven la renda de les persones i les empreses, extraient-ne una bona part dels diners que circulen en una època d'auge), també impostos indirectes (que encareixen els productes, frenant el consum en època de creixement) i transferències (que estimulen el consum i la inversió empresarial en èpoques de crisi). Amb aquesta eina, quan l'economia està en auge l'Estat aconsegueix superàvit en el seu pressupost. En canvi, en època de crisi, com que injecta diners mitjançant les transferències per reactivar l'economia, genera dèficit que hauria de finançar amb el romanent creat en època de bonança.

En segon lloc, l'Estat també ha de realitzar la funció redistribuidora i així corregir l'errada de la distribució desigual de la renda. En aquest cas també la realitza a través dels impostos directes i les transferències. Així, sobre la renda dels rics per així restar-los-hi poder adquisitiu i escurçar diferències amb les persones que no disposen de tanta renda.

I en tercer lloc la funció proveïdora, que corregeix l'error de l'existència de béns públics. Es pot realitzar de dues maneres diferents: o bé produint aquests béns públics mitjançant empreses públiques, és a dir que són propietat de l'Estat; o bé comprant aquests béns a empreses privades fent-los així rendibles.

Visita a l'empresa Carré Hülsta per entendre el departament de producció

La visita a l'empresa Carré Hülsta a Torelló es va realitzar com activitat de la matèria d'Economia d'empresa de primer de Batxillerat. El text que podeu llegir és una crònica escrita per Marta Pons  (27/04/2012) en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'Economia i d'Economia d'empresa.

Carré Hülsta:  un exemple de producció en lots i alhora en part per estoc i en part per comanda 

escrit per Marta Pons

A l'últim terç del segon trimestre, els alumnes de 1r de Batxillerat, vam anar a visitar l'empresa Carré per tal de visualitzar el funcionament del departament de producció d'una empresa actual, per desprès entendre millor els conceptes que treballaríem a l'aula.

Carré, és una empresa creada l’any 1948 per Jaume Carré. Al principi van obrir una botiga a Sant Cugat del Vallès, però en veure que aquesta cada cop creixia més, van obrir una nova fàbrica a Torelló. Aquesta empresa fabrica tot tipus de mobiliari i avui dia és reconeguda arreu del món, gràcies a les exportacions que fa als diferents països fora d’Espanya.

Visita al MIT Manlleu per entendre les variables de localització

La visita al Museu Industrial del Ter  de Manlleu es va realitzar com activitat de la matèria d'Economia d'empresa de primer de Batxillerat. El text que podeu llegir és un text explicatiu escrit per Pol Asensi   (25/04/2012) per explicar la proposta didàctica d'aquest museu. Al final del seu escrit també podeu trobar un text literari de l'Anna Blanqué en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'Economia i d'Economia d'empresa.

L'oferta didàctica del Museu Industrial del Ter 

escrit per Pol Asensi

La nova oferta del Museu Industrial del Ter de Manlleu (MIT) aquest 2012 és la visita a la colònia Rusiñol, un espai on s'hi concentren una planta de producció, la casa dels senyors, blocs de cases per als obrers, una escola, un encomanat, l'església, i altres instal·lacions que l'amo posava a disposició dels seus obrers com una petita cantina per tal que no tinguessin necessitats de sortir de la colònia, aconseguint així un fort control social. La visita a la colònia vol ser un complement a la del museu i una eina per reforçar i relacionar conceptes socials, econòmics o històrics. estudiats, per exemple,  a la classe d'economia o història de Batxillerat. Aquesta visita és un clar exemple per comprendre com era la societat de l'època:  les condicions de vida precàries que patien els obrers, la seva relació amb l'amo de la colònia, l'ensenyament i l'explotació infantil, el paper de l'església, les reivindicacions dels obrers per reclamar augments de salaris i disminució de l'horari laboral, els sistemes productius de l'època i l'evolució d'aquests, ... Es poden estudiar també, els avantatges i inconvenients de treballar en una colònia industrial o bé de fer-ho en una planta situada en un centre urbà com Manlleu, ja sigui des del punt de vista del treballador com de l'amo.

El director de Munich ens va explicar la seva estratègia de màrqueting

Els alumnes de primer de Batxillerat que no estaven associats al programa Comenius vàrem assistir a la xerrada que va fer el director general de Munich, Xavier Berneda, el passat 24 d’abril, a la FUB (Fundació Universitària del Bages). En la xerrada va parlar de la “Munich Revolution” basada sobretot en la comunicació a través d'Internet. 
La conferència va ser organitzada pel Grup de Professors d’Economia al Batxillerat de la Catalunya Central.

Enllaç a la nota de premsa de la xerrada