Visita al MIT Manlleu per entendre les variables de localització

La visita al Museu Industrial del Ter  de Manlleu es va realitzar com activitat de la matèria d'Economia d'empresa de primer de Batxillerat. El text que podeu llegir és un text explicatiu escrit per Pol Asensi   (25/04/2012) per explicar la proposta didàctica d'aquest museu. Al final del seu escrit també podeu trobar un text literari de l'Anna Blanqué en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'Economia i d'Economia d'empresa.

L'oferta didàctica del Museu Industrial del Ter 

escrit per Pol Asensi

La nova oferta del Museu Industrial del Ter de Manlleu (MIT) aquest 2012 és la visita a la colònia Rusiñol, un espai on s'hi concentren una planta de producció, la casa dels senyors, blocs de cases per als obrers, una escola, un encomanat, l'església, i altres instal·lacions que l'amo posava a disposició dels seus obrers com una petita cantina per tal que no tinguessin necessitats de sortir de la colònia, aconseguint així un fort control social. La visita a la colònia vol ser un complement a la del museu i una eina per reforçar i relacionar conceptes socials, econòmics o històrics. estudiats, per exemple,  a la classe d'economia o història de Batxillerat. Aquesta visita és un clar exemple per comprendre com era la societat de l'època:  les condicions de vida precàries que patien els obrers, la seva relació amb l'amo de la colònia, l'ensenyament i l'explotació infantil, el paper de l'església, les reivindicacions dels obrers per reclamar augments de salaris i disminució de l'horari laboral, els sistemes productius de l'època i l'evolució d'aquests, ... Es poden estudiar també, els avantatges i inconvenients de treballar en una colònia industrial o bé de fer-ho en una planta situada en un centre urbà com Manlleu, ja sigui des del punt de vista del treballador com de l'amo.

A part d'això, ja en àmbit més econòmic, la visita serveix per entendre les variables de localització que utilitzaven les empreses de l'època per situar-se en un lloc determinat. Les tèxtils de Manlleu es situaven al curs mitjà del riu Ter per tal d'aprofitar l'energia que els hi proporcionava la força de l'aigua que els servia per moure la turbina que feia moure els embarrats i que a partir d'un sistema de corretges i politges feien funcionar les màquines. Aquestes empreses majoritàriament eren del sector del tèxtil perquè era un mercat que la demanda era alta, i no tenien gran dificultat per obtenir les matèries primeres. També la poca competència del mercat perquè, tot i haver moltes empreses dedicades el sector, el mercat era tan ampli que tenia lloc per cobrir la producció de totes aquestes.A més la visita permet fer comparacions i paral·lelismes en la manera de produir al llarg del temps ja que és pot observar part dels processos industrials del segle XIX en el museu i les màquines d'un procés industrial del s XX a la colònia, que conserva  una part de la maquinaria que no han pogut vendre de l'empresa (la colònia va tancar 1999)Comparant una planta amb l'altra s'observa que ambdues van necessitar una gran inversió de capital, per adquirir el local, les màquines i preparar les instal·lacions per disposar de processos mecanitzats que transformaven les matèries primeres en productes acabats iguals que seguien a una única cadena de producció. Així doncs en el museu vam veure que en el segle XIX l'amo de les fàbriques havia de disposar d'un gran capital per fer front al cost de la turbina, els embarrats i les màquines, i al segle XX els accionistes van necessitar una forta inversió per construir una cadena de muntatge i de logística que permetia automatitzar gairebé tot el procés productiu i reduir al mínim la necessitat  de mà d'obra, abaratir costos i poder continuar essent competitius en el mercat.Un altre paral·lelisme que permet establir és que tan en les fàbriques del segle XIX com en les empreses del segle XX existeix unes persones encarregades de fer recerca i investigació. És a dir, un lloc o unes persones dedicades a buscar nous mètodes, materials que permetin un producte millor o un procés productiu més eficient.Així doncs, aquesta visita com qualsevol altre visita en un entorn real, serveix per  establir connexions a l'aula, relacionar conceptes i reforçar i ampliar coneixements, és a dir portem la classe d'economia o d'història a fora de l'institut i busquem exemples reals als temes tractats. A part d'això podem prendre consciència que la història moltes vegades serveix per trobar explicacions al present.

Llegiu també Néixer, viure i morir entre les parets d'una fàbrica escrit per Anna Blanqué , per poder gaudir d'un registre més literari i observar una tipologia textual més narrativa.

Néixer, viure i morir entre les parets d'un fàbrica

escrit per Anna Blanqué

L’economia de subsistència és aquella que es basava en l'agricultura o la ramaderia i que només arribava per a l'alimentació i el vestit de la pròpia família o grup social. No es produïen excedents i tots els esforços  eren destinats per poder sobreviure.Al llarg del temps, tant la figura de l’empresa com lògicament la de l’empresari han evolucionat. A la Baixa Edat Mitjana, segles XII - XV, la mà d’obra es va desplaçar cap a les ciutats i van créixer els intercanvis comercials. L’activitat econòmica estava en mans de menestrals i de comerciants i les empreses, anomenades empreses primitives, eren dirigides per l’empresari que habitualment produïa un sol producte i operava en un sol mercat petit.   A partir del segle XV fins el segle XVIII va sorgir l’empresa comercial. La possibilitat d’arribar a altres terres va permetre l’expansió de la demanda i hi va haver un monopoli comercial amb les terres descobertes on s’acumulava capital.Al segle XIX va començar la industrialització.  La revolució industrial consistia en un fenomen d’acumulació del capital i l’aplicació de nous invents tècnics, com la màquina de vapor. Els burgesos  havien anat acumulant el capital  i a partir d’aquí van néixer les empreses capitalistes amb processos industrials de producció massiva i intensius en mà d’obra.  Els burgesos, enriquits, també van crear altres empreses que subministraven els béns de capital que necessitaven, és a dir, màquines i transport, com per exemple l’aparició del ferrocarril.  Les fàbriques estaven situades a la vora del riu ja que aprofitaven l’energia hidràulica, o com a alternativa de l’aigua utilitzaven el carbó exportat d’Anglaterra. El propietari només gestionava l’empresa i la mà d’obra que s’utilitzava eren els obrers no especialitzats que produïen béns intermedis, és a dir, béns no acabats. Rebien un sou escàs per fer la seva feina i a més treballaven al camp per generar béns d’autoconsum. Més endavant, l’especialització va portar a la divisió del treball per productes o per processos i va comportar millores en la productivitat.

També van introduir els nens i la dona al treball, que combinava la feina de la casa amb l’entrada al món laboral. Cobraven un sou inferior als homes per tal que els burgesos aconseguissin minimitzar els costos. Dins les empreses capitalistes els treballadors vivien en unes condicions de vida precàries i estaven sotmesos a fer tot el que deia el propietari. La borra que voleiava quedava enganxada al coll i als cabells; el soroll dels telers obligava la gent a parlar amb les mans, gairebé com si fossin muts; per saber quan havia de canviar el torn, apagaven i encenien els llums perquè ni tan sols la sirena se sentia des d'allà dins; les  màquines no tenien protecció i tot sovint hi havien accidents. L’esperança de vida era baixa degut a les males condicions de treball.  Els diumenges els homes es trobaven al cafè cansats de viure en unes condicions com aquelles, compartint el mal humor, envoltats d’un ambient angoixant i respirant aquella olor de colònia; una colònia el control social absolut de la qual era a mans de l’empresari i on no hi havia llibertat, però també on disposaven de serveis públics, se sentien protegits i tenien les necessitats bàsiques cobertes.  Tot i això, els treballadors per seguir tirant endavant necessitaven treballar setze hores diàries cada dia excepte el diumenge, que es convertia en un dia per fer organitzacions sindicals i cooperatives per tal d’intentar millorar les seves condicions de vida.Néixer, viure i morir entre les parets d'una fàbrica, una gran fàbrica que anava més enllà dels llocs de treball, que era també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi. Gràcies a les dures condicions que va tocar viure als nostres avantpassats i gràcies a les organitzacions sindicals, cooperatives i lluites constants de tots ells, poc a poc s’ha anat teixint una millora de treball i de vida