Estudi de les variables de localització d'empreses a Olost de Lluçanès

Aquest estudi de les variables de localització d'empreses al Lluçanès es un treball que van iniciar els alumnes d'economia d'empresa del curs 2010_2011 i que han continuat els del curs 2012_2013. El primer any, els/les alumnes van identificar les empreses que hi havia al diversos municipis on viuen i van intentar esbrinar a través d'una anàlisis de l'entorn quines variables hi ha en el territori que han afavorit la implantació d'aquestes empreses i no d'unes altres. Per tant, van elaborar hipòtesis a partir d'un estudi d'observació. 
El segon any els alumnes han iniciat un treball d'investigació que s'hauria de poder continuar els propers cursos i que ha de permetre al final del procés el contrast de les hipòtesis definides. Aquest treball d'investigació ha consistit en la realització d'entrevistes a empresaris del municipi per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar a Prats i no en un altre territori a fi de poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització.    

Variables de localització a Olost

escrit per Núria Muñoz, Clàudia Icart i Oriol Berengueras

Olost està situat al sud de l’altiplà del Lluçanès. En un entorn rural, caracteritzat per un terreny força accidentat amb vegetació pròpia de muntanya mitjana i grans extensions de boscos i camps de conreu. Les seves  comunicacions no han estat fins a l'actualitat  gaire bones. El 2010 (el text està escrit en aquesta data) la C-17 es troba a 15km i la C-16 una mica més per carreteres plenes de giravolts, però aquesta situació està a punt de canviar amb l'obertura d'una nova carretera que enllaçarà la C25 a Fontfreda fins a Olvan. No disposa de línies de ferrocarril, d’aeroport ni de port. Però a nivell de telecomunicacions està ben dotada amb una xarxa WIFI de la que es beneficien bona part de la població i amb bona cobertura de telèfon mòbil encara que només hi ha una única companyia que dóna el servei.

La densitat de població és baixa, el padró continu  de la Diputació recompte 1202 habitants, dels quals  12,23% són menors de 16 anys i 23,79% són majors de 65%. Això vol dir que 63,98% són persones en edat de treballar, en nombres absoluts això serien 769 persones però en realitat només estan s'estima que hi ha 586 persones actives, cosa que indicaria, si l'estimació fos certa, que hi ha 183 persones joves o adults que no es compten com a actius per què estan estudiant o no estan registrat en les llistes de l'atur. L'atur registrat l'octubre del 2010 va ser de

Entrevista a l'empresa: Betara

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 

Entrevista a Ramon Berengueras de Betara

feta per Andrea Varela

1) Com es diu la seva empresa?

Betara. Negoci familiar dirigit per la família Berengueras i Tarrés.

2) Quin producte fabrica i ven la seva empresa?

Formatges artesanats i ecològics.

3) D’on obté les matèries primeres? Quins són els seus proveïdors i d’on són?

La matèria primera que requereixen els seus productes per ser creats és la llet. Aquesta li be donada per masies catalanes de la vora majoritàriament, encara que també té proveïdors a l’Estat espanyol i en algun país europeu.

4) A qui va dirigit el seu producte o servei? 
El seu producte va dirigit a tot públic, menys com és clar la gent al·lèrgica a la lactosa. I per territoris tant al Lluçanès, com Osona, com Catalunya, Espanya i a alguns països europeus.
5) Quins elements va tenir en compte la seva empresa per instal·lar-se a Olost?
Els propietaris de l’empresa Betara ja havien instal·lat una botiga a Perafita abans d’escollir venir a Olost. El problema era que a Perafita no hi havia polígon industrial i no podien instal·lar-hi la fàbrica per dur a terme els formatges. Així doncs van mirar un lloc a la vora amb un bon polígon i en el qual el cost del solar no fos molt elevat. Per tant els motius principals van ser sobretot el terreny industrial i el cost baix del solà del polígon.6) Triï les variables que són, o han estat claus, per a la seva empresa alhora d’instal·lar-se a Olost? Les variables determinants van ser Les comunicacions i transports - sobretot per les noves carreteres obertes recentment-; Les bones infraestructures com el fet de tenir un polígon industrial ben comunicat i amb els subministres adequats. El baix cost de construcció del solà o d'adquisició de les naus.
7) Conclusions de l’entrevista:
En síntesi, gràcies a aquest treball de recerca d’informació mitjançant entrevistes, he pogut descobrir una empresa més del municipi d’Olost. L’empresa Bertara S.L és una empresa recent a Olost que crea formatges artesanats i ecològics. Les seves matèries primers són gairebé únicament de la comarca d’Osona, i de les seves masies, tot i que en alguna ocasió també les ha obtingut de l’Estat Espanyol o d’algun país europeu. Referent a la venda dels seus productes aquests són venuts a tot públic del Lluçanès, d’Osona, de Catalunya, d’Espanya i de fora d’Espanya a alguns països europeus. 

L’objectiu d’aquesta recerca era poder descobrir perquè aquesta empresa havia decidit instal·lar-se a Olost. Així doncs he descobert que aquesta empresa ja posseïa una petita botiga Perafita, però que li era necessària una fàbrica per a dur a terme els seus productes. Finalment va prendre la decisió de crear la fàbrica a Olost per una sèrie de variables de localització que li eren favorables alhora de construir la seva fàbrica aquí. Aquestes van ser principalment les comunicacions i transports, el cost de la construcció del solar i els subministraments. Les comunicacions i transports li van ser favorables gràcies a la construcció de la nova carretera que enllaça amb l’eix transversal i l’eix del Llobregat, a més em va confessar que la construcció actual de la nova carretera que passarà pel polígon li serà molt útil ja que la petita botiga que ha obert sota la fàbrica serà més transitada. En quant als subministraments va comprovar prèviament que hi fossin els necessaris per poder aixecar la fàbrica allà com l’electricitat, l’aigua, etc, els quals en un polígon li eren donats i amb un baix cost. Finalment tenint en compte el cost del construcció va poder aconseguir un solà que tingués una extensió raonable i un preu adequat per poder instal·lar-se a Olost i iniciar el seu procés de producció.  

Entrevista a l'empresa: Ausesken

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 



Entrevista a Xavier Redon de la cerveseria Auseken 

feta per Ivet Navarro

- Com es diu la seva empresa? Ausesken 
- Quin producte fabrica i ven la seva empresa? 
Cervesa artesana 
- D’on obté les matèries primeres? Quins són els seus proveïdors i d’on són? 
D’importadors alemanys, belgues i anglesos - A qui va dirigit el seu producte o servei? 
A partir de persones majors d’edat fins a la tercera edat del Lluçanès, Osona, tot Catalunya i també exportem a Dinamarca i Anglaterra.

- Quins elements va tenir en compte la seva empresa per instal·lar-se a Olost? 

Sobretot els preus de lloguer en la zona industrial (polígon)

- Triï les variables que són, o han estat claus, per a la seva empresa alhora d’instal·lar-se a Olost

Com ja he dit el baix cost del local, l'existència d'un polígon amb les infraestructures i subministraments adequats i les millors comunicacions que ara té el poble amb la nova carretera, que el fan de més fàcil accés de manera que ens facilita l'obtenció de les matèries primeres  que no tenim aquí hi hem d'anar a buscar a fora. 

podeu trobar trobar més informació d'aquesta empresa a 

http://www.ausesken.cat/qui-som.html

Entrevista a l'empresa: El Taulell

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011.

Entrevistem a Rosa Soler, propietària d'el Taulell de Prats de Lluçanès

feta per Núria Noguera

- Com es diu l’empresa?

Carnisseria el Taulell.

-      -  Quin producte o servei oferiu?

Oferim principalment tot tipus de càrnics , també  altres tipus d’alimentació com làctics i  conserves.

-      - Per a qui va dirigit?

Per tot tipus de clients principalment del Lluçanès i de la comarca. També al sector turístic i a tothom qui vulgui venir a comprar al nostre establiment.

-      - D’ on obté les matèries primeres?

De la nostra granja i de molts proveïdors varis.

-      - Quins són els seus proveïdors?

Germans Soler C.P , Escorxador d’Avinyò, pollastres Casella, Carn Prat, Indaver, distribucions Franch, Dicar, frigorífics Ferrer, i molts d’altres.

-      - Quins factors vas tenir en compte per instal·lar l’empresa a Prats?

Tenir experiència en el sector  de càrnics, unes miques ganes de treballar i formar part d’aquesta  empresa.

-     - Tria les variables que són o han estat claus per a l’empresa a l’hora d’instal·lar-se a Prats:

· La demanda del mercat perquè tot i que té competència en el poble, l’obtenció de càrnics és un bé molt apreciat i necessari en el dia a dia de qualsevol individu i per tant, tenen una clientela assegurada.

·El proveïment de matèries primeres  ja que és important que tinguin una fàcil obtenció d’aquestes i en aquesta empresa, sí que hi disposa.

·El desenvolupament econòmic de la regió perquè en la zona on esta instal·lada l’empresa hi ha consumidors tant a curt com a llarg termini que necessitaran disposar dels seus productes i serveis.

-      Cal destacar la instal·lació recent d’una màquina proveïdora de llet, situada a prop de la botiga, per tal de poder oferir més productes casolans als clients.

Finalment com a conclusió, podem dir que l’empresa Carnisseria el Taulell està situada a Prats de Lluçanès . Aquesta, ofereix productes càrnics i també  altres tipus d’alimentació com làctics i  conserves. Per una banda, podem destacar que té molts proveïdors variats entre els quals podem destacar  Germans Soler C.P , Escorxador d’Avinyò, pollastres Casella, Carn Prat, Indaver, distribucions Franch, Dicar, frigorífics Ferrer, i molts d’altres.  Per altra banda , les variables claus a l’hora d’instal·lar-se a Prats, van ser la demanda del mercat perquè tot i que té competència en el poble, l’obtenció de càrnics és un bé molt apreciat i necessari en el dia a dia de qualsevol individu i per tant, tenen una clientela assegurada, el proveïment de matèries primeres  ja que és important que tinguin una fàcil obtenció d’aquestes i en aquesta empresa, sí que hi disposa i finalment, el desenvolupament econòmic de la regió perquè en la zona on esta instal·lada l’empresa hi ha consumidors tant a curt com a llarg termini que necessitaran disposar dels seus productes i serveis.

Entrevista a l'empresa: FUSTES SOLÀ

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 

Entrevista a Neus Solà, administrativa de Fustes Solà 

feta per Eduard Casals

Quan una empresa s’instal·la en un lloc sempre ho fa fixant-se en unes variables de localització. Hem entrevistat a Neus Solà, administrativa de Fustes Solà, per saber en quines d’aquestes variables es va fixar aquesta empresa del Lluçanès a l’hora de situar-se.

- Quin és el producte? 
La fusta. Concretament la transformem de matèria primera en un bé intermedi.
- On ven? 
A Catalunya, França i Espanya.
- On compra? 
A Catalunya, França i Espanya.
- A qui ven? 
A empreses privades, generalment.
- A qui compra? 
A propietaris de boscos i a proveïdors de matèries primeres.
- Quins elements van fer que s’instal·lessin a Prats de Lluçanès? 
El fet de què la família fos de Prats, i el preu del terreny.
- D’on obteniu les matèries primeres? 
Dels propietaris dels boscos.
- Qui són els proveïdors? 
Els propietaris dels boscos que ens venen la fusta però també tenim subministradors d'eines i maquinària. Stanley (compra d’eines), Ferreteria Prats (manteniment de la maquinària), Serradora Boix (fusta).
-D’on són els proveïdors? 
Els proveïdors són dels boscos de l'entorn
Stanley-Itàlia, Ferreteria Prats- Catalunya, Serradora Boix-Catalunya.
-Tria les tres variables que han estat claus per la seva empresa a l’hora d’instal·lar-se. El preu del terreny, la proximitat a matèries primeres, i la proximitat dels proveïdors.

En conclusió, podem dir que Fustes Solà es va instal·lar a Prats de Lluçanès, per dues variables: El baix cost del solar ja que en comparació en altres llocs el preu no era massa car  i la proximitat de matèries primeres perquè Prats de Lluçanès està envoltat de boscos i per tant, molts proveïdors es situïn en zones pròximes i té un accés fàcil a la fusta que necessita per iniciar el procés.

Podeu trobar  aquesta entrevista editada en format reportatge visual en l'enllaç....

Entrevista a l'empresa: Planxisteria FEMASA

Aquesta és una de les diverses entrevistes realitzades pels alumnes  d'economia d'empresa del curs 2012_2013 a empresaris del municipis del Lluçanès per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar en el municipi corresponent, en aquest cas Prat, i no en un altre territori. L'objectiu d'aquesta entrevista és poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització que van definir els estudiants també d'economia d'empresa però del curs 2010_2011. 

Entrevista a Omar Martínez de la planxisteria FEMASA

feta per Vanessa Palacios

- Com es diu la seva empresa? 
Planxisteria i pintura FEMASA
- Quin producte o servei fabrica?
No fabrica cap producte, sinó que ofereix el servei de reparació de cotxes
.- A on ven?
Ven especialment a la comarca, però també a alguns coneguts de Barcelona.
- Quins són els seus clients i a qui va dirigit el seu servei?
Els seus clients són principalment gent del poble i dels voltants, però com hem dit abans també alguns amics de Barcelona.
El seu servei va dirigit a tothom que el vulgui utilitzar
- D’on obté les matèries primeres?
No son ben bé matèries primeres, però els productes que utilitzen provenen de Catalunya, excepte la pintura que l’obtenen d’Alemanya
.- Qui són i d’on són els proveïdors?
Qui són no ho va especificar però són de Manresa, Vic, ..., és a dir, de Catalunya.
- Quins elements va tenir en compte la seva empresa per instal·lar-se a Prats?Principalment es van instal·lar aquí perquè era el seu lloc de residència i a més des de l’Ajuntament, els van donar iniciativa i ajuts per iniciar un negoci d’aquest tipus. També va tenir en compte que la nau ja estava construïda i els canvis que hi van haver de fer van ser pocs i barats.

Per tant, veiem que les variables que van ser claus per la localització de l’empresa a Prats van ser la legislació, ja que des de l’Ajuntament els van facilitar la creació del negoci; la facilitat d'accedir al finançament, perquè van rebre ajuts per engegar un negoci dedicat a la reparació de totes i, per últim, el baix  cost d'adquisició del solar i l'edifici i l'existència d'infraestructures adequades, al ser una nau construïda i equipada que només els va suposar fer petits canvis.