Crònica de l'elaboració i aprovació d'un pressupost de la Generalitat de Catalunya

La simulació de l'elaboració i aprovació del pressupost de la Generalitat es va dur a terme durant el segon trimestre del 2012 en la matèria d'Economia. El text que podeu llegir és una crònica escrita per Ferran Vila Cabanas  (21/06/2012) en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'Economia i d'Economia d'empresa.

Elaborem, discutim i aprovem  els pressupostos de la Generalitat  a l'aula i debatem si cal tenir un sector públic

escrit per Ferran Vilà Cabanas

Bona part del segon trimestre de l’assignatura d’Economia de l’Institut Castell del Quer es va centrar en analitzar les funcions del sector públic de forma àmplia i detallada. De fet, pràacticament tot el trimestre va consistir en sessions de formació teòrica i també en la realització d’activitats per posar en pràctica el què s’havia estudiat.

Les primeres sessions van ser de caire teòric, van contenir des de explicacions del funcionament del sector públic en conjunt -poder legislatiu, executiu i judicial, explicació de les funcions de les dues primeres, aprofundiment en el funcionament i la finalitat del Congreso i el Senado...- fins a l’anàlisi dels dos corrents de pensament existents -el liberal i l’intervencionista- explicant-ne la història, els posicionaments existents tant a favor com en contra i llegint textos que defensaven tant una com l’altra visió (entre ells, un fragment d’un llibre de l’economista  Xavier Sala i Martín). També vam fer formació teòrica al voltant dels pressupostos públics, amb la finalitat de saber què són, per què serveixen i quins capítols el conformen.

Crònica de la creació d'unes cooperatives simulades al Lluçanès

La constitució d'una cooperativa totalment fictícia fruit de la imaginació dels alumnes  de primer de Batxillerat del curs 2011_2012, va ser el repte proposat des de la matèria d'economia en el marc del programa FESCOOP . A continuació podeu llegir una crònica escrita per Ferran Vila Cabanas de tot el procés de la cooperativa que va ser nominada com la segona millor de tot  Catalunya. Després d'aquesta crònica també podreu conèixer les altres tres coperatives que es van crear a l'aula de l'institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès.

Crònica de la creació de la cooperativa GESTLLUÇANÈS

escrita per Ferran Vila Cabanas (18/06/2012). 

Durant el darrer mes de novembre un grup format per quatre alumnes de l’Institut Castell del Quer hem dedicat hores d’esforç i treball, tant a classe com a casa, per poder tirar endavant un projecte de cooperativa que fós realista i  factible. Els membres del grup, Maria Pey, Gerard Vilarmau, Josep Vilà, i un servidor, Ferran Vila, erem participants d’un projecte cooperativista a nivell nacional, on diversos equips d’arreu de Catalunya  presentaven les seves propostes a un jurat especialitzat que acabaria determinant quin d’aquests projectes era el millor.

El projecte s’ha dut a terme bàsicament a través d’internet, utilitzant una plataforma interectiva dissenyada especialment pel projecte, que tenia dues parts diferenciades: un xarxa social on tots els grups podien aportar les seves opinions, i un simulador on s’especificaven les tasques que s’havien de dur a terme en cada moment, hi penjavem les tasques que realitzavem i hi rebiem la correcció d’aquestes.

És cert, però, que el projecte també tenia una hora de formació a la aula que duia a terme un tècnic de la cooperativa que organitzava el concurs, encara que va resultar ser una xerrada curta, insuficientment aprofundida i que, a més, se’ns va fer un cop ja teniem el projecte del tot encarrilat, i no al principi, que és quan realment feia falta.

Així doncs, després d’una sessió introductòria feta per la professora que ha supervisat tots els projectes del nostre institut, la Marta Vilardell, vam començar a fer una tasca darrere l’altra. El nostre sistema de treball ha estat simple, hem aprofitat al màxim les hores de classe i ens hem repartit les tasques que s’havien de fer a casa. Això, però, no ha impedit ni que hi haguessin corredisses d’última hora (totes les tasques tenien una data límit per penjar-se) ni que tots ens haguéssim de responsabilitzar del conjunt del projecte: ens reuníem molt sovint per revisar les tasques que feia la resta del grup abans de penjar-les al simulador.

De tot aquest procés de treball n’ha sorgit una cooperativa fictícia de la que n’estem molt orgullosos: GEST Lluçanès (Gestió de serveis turístics del Lluçanès). Es tracta d’una empresa cooperativa que ha nascut amb la voluntat d’aglutinar a totes les empreses que es dediquen

Reportatge sobre la simulació d'un estudi de mercat fet un hipotètic negoci d'oci nocturn a Prats de Lluçanès.

La simulació de l'estudi de mercat el van realitzar les alumnes Vanessa Faja, Cristina López i Marina Valle  (maig-juny 2012). El local nocturn és totalment hipotètic i les alumnes el van imaginar per poder contextualitzar l'estudi de mercat que se'ls proposava desenvolupar en la matèria d'Economia d'empresa i Matemàtiques aplicades a les ciències socials en un projecte de cooperació entre matèries. El text que podeu llegir és un escrit de la Marina Valle  (18/06/2013) sobre aquesta simulació. A la Marina se li va proposar de desenvolupar un text periodístic en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'economia d'empresa de primer de Batxillerat. 

Com neix una empresa d’oci nocturn al Lluçanès

Una empenta a l’economia local de Prats gràcies a un nou local d’oci nocturn, fem una ullada a com es crea una empresa des de zero.

escrit per Marina Valle

Des de fa una setmana hi ha a Prats de Lluçanès un nou local d’oci nocturn, com bé sabeu s’ha inaugurat el “Night Club Prats”. Aquest projecte creat per dues emprenedores, Vanessa Faja i Cristina López, no ha estat escollit per casualitat, seguidament us explicarem com van decidir instal·lar-se a Prats de Lluçanès i no crear un bar sinó una discoteca.

Quan varem parlar amb les emprenedores ens van explicar que per prendre aquestes decisions van utilitzar un mètode d’anàlisi, un estudi de mercat. Com que ja tenien decidit que volien crear una empresa al Lluçanès, ja que és el seu lloc de residencia, van pensar que podria ser una bona idea crear un local dedicat a l’oci nocturn perquè creien que podria ser rendible i que a més seria enfocat als joves, que són els que consumeixen més.

Què és i per què serveix el sector públic?

Text expositiu escrit per Gerard Vilarmau (15/06/2012)

El sector públic és un conjunt de organismes i institucions que en l'àmbit econòmic vetllen pel bon funcionament del mercat i de l'economia en general d'un país. Es compon per diferents administracions segons el territori que abarquen. L'administració central, que actua en tot el país, en aquest cas Espanya. L'administració autonòmica que com el seu nom indica actua en una comunitat autònoma, com podria ser Catalunya. I l'administració local que la seva àrea d'influència és un municipi, com Prats. Finalment podríem considerar a nivell Europeu, l'administració europea.
El sector public té una sèrie de funcions a realitzar dins l'economia d'un país però no tothom està d'acord amb, exactament quines ha de dur a terme i quines no. Segons es defensin unes funcions o unes altres existeixen dues corrents de pensament econòmiques que determinen perquè serveix el sector públic.

La visió neoliberal pensa que el mercat es regula sol mitjançant el sistema de preus i l'Estat només ha de permetre el bon funcionament d'aquest fent la funció reguladora. Aquesta funció consisteix en decretar una sèrie de lleis que defensin la lliure competència, que protegeixin la propietat privada i dictin normes generals que permetin el funcionament correcte del mercat. Així, per exemple els liberals defensen que el sector públic ha de garantir un marc legal on les empreses puguin desenvolupar les seves activitats i maximitzar els seus beneficis.

D'altra banda la visió keynesiana, el nom de la qual prové d'un economista de la primera meitat de segle XX anomenat Keynes creu que si el mercat funciona sol s'hi produeixen errades, acumulacions de poder, distribució desigual de la renda... i s'han de corregir mitjançant l'Estat que a part de fer la funció reguladora n'ha de fer tres més.

En primer lloc, L'Estat serveix per fer la funció conductora o estabilitzadora que consisteix en suavitzar els creixements i decreixements dels cicles econòmics. L'eina que utilitza per fer aquesta funció són els estabilitzadors automàtics, és a dir, impostos directes (que graven la renda de les persones i les empreses, extraient-ne una bona part dels diners que circulen en una època d'auge), també impostos indirectes (que encareixen els productes, frenant el consum en època de creixement) i transferències (que estimulen el consum i la inversió empresarial en èpoques de crisi). Amb aquesta eina, quan l'economia està en auge l'Estat aconsegueix superàvit en el seu pressupost. En canvi, en època de crisi, com que injecta diners mitjançant les transferències per reactivar l'economia, genera dèficit que hauria de finançar amb el romanent creat en època de bonança.

En segon lloc, l'Estat també ha de realitzar la funció redistribuidora i així corregir l'errada de la distribució desigual de la renda. En aquest cas també la realitza a través dels impostos directes i les transferències. Així, sobre la renda dels rics per així restar-los-hi poder adquisitiu i escurçar diferències amb les persones que no disposen de tanta renda.

I en tercer lloc la funció proveïdora, que corregeix l'error de l'existència de béns públics. Es pot realitzar de dues maneres diferents: o bé produint aquests béns públics mitjançant empreses públiques, és a dir que són propietat de l'Estat; o bé comprant aquests béns a empreses privades fent-los així rendibles.