Què és la competència perfecta?

Text tècnic divulgatiu escrit per Cristina Cornellas

El Mercat

Definiríem com a mercat aquell lloc de reunió entre oferents i demandants on es fan els intercanvis de béns o serveis i s’intenta arribar a acords per poder satisfer les necessitats i objectius d’aquests dos grups. Els diferents mercats que trobem es podrien classificar segons els criteris següents:

-          Grau de concentració: Nombre d’empreses o venedors que hi ha al mercat. També el nombre de demandants.

-          Influència sobre el preu: Els preus poden estar marcats al mercat o pot ser que les empreses els puguin escollir.

-          Grau d’homogeneïtat/ Tipus de producte: Un mercat és homogeni quan els productes són intercanviables.

-          Intensitat de competència: La tensió en què les empreses lluiten dins el mercat per vendre més.

-          Grau de Transparència / Informació perfecta o imperfecta: IInformació de que disposen tan venedors com compradors sobre el producte que es ven al mercat.

-          Barreres d’entrada o sortida: Obstacles que impedeixen sortir o entrar en el mercat.

Tipus de Mercat 

En l'economia existeixen principalment quatre tipus de mercats:

• Competència perfecta: Situació del mercat en la qual existeix un gran nombre de compradors i venedors, així com una llibertat total d'establiment. Els productes oferts són homogenis i intercanviables, i cap d'ells té característiques que li distingeixin especialment dels altres. En aquesta situació les empreses no poden influir en el preu dels béns i Hi ha un coneixement perfecte per part del comprador i venedor de tots els elements del mercat.

• Monopoli: un mercat amb una sola empresa que produeix un producte pel qual no hi ha cap substitut; l'entrada a aquest mercat està limitada per barreres explícites o implícites; l'empresa té el poder del mercat per a determinar el preu del producte.

• Competència monopolística: un mercat format per un gran nombre d'empreses petites (en relació al mercat en conjunt), que ofereixen productes diferenciats (amb característiques úniques); aquest mercat no té barreres a l'entrada de noves empreses. Els productes tenen característiques que els separen d'altres (per exemple, pastes de dents amb característiques úniques); atès que hi ha diferències entre els productes, les empreses tenen un grau relatiu de poder de mercat, per a establir els preus.
• Oligopoli: un mercat amb poques empreses que generen tota la producció del mercat de manera que les empreses tenen un grau relatiu de poder de mercat i llur polítiques afecten a les altres empreses

Mercat de competència perfecta

En aquest tipus de mercat les empreses competeixen en igualtat de condicions. Tots els béns i serveis que s’intercanvien tenen el preu fixat pel mercat ( es fixa lliurement segons els interessos entre l’oferta i la demanda, fixant-se en d’interacció de les dues corbes). La producció d’aquestes empreses és barata i homogènia ( els productes són intercanviables, no es diferencien i al consumidor li serà indiferent quin sigui el venedor), això explica la seva gran facilitat a accedir-hi i que n’hi hagi tanta concentració. Moltes empreses petites se senten atretes a aquest mercats al veure que no es necessiten importants inversions per a començar a produir i veuen que les altres empreses obtenen beneficis. Aquestes empreses no poden influir significativament sobre el preu ja que són petites i, per això se les anomena preu acceptants. Aquests mercats tenen molts oferents i demandants i tenen una informació perfecta entre ells, és a dir, disposen de tota la informació dels preus de mercat, el nivell de producció…això també es podria definir com un grau de transparència total. Un altre punt que afavoreix l’entrada d’empreses en aquests mercats és l’absència de barreres d’entrada i de sortida. Això si, aquests mercats tenen molta competència.

Les empreses en aquests mercats s'enfronten a corbes de demanda horitzontals, perfectament elàstiques. És una forma idealitzada de competència.

Un exemple d’aquest mercat seria el de productes agrícoles (tomàquets, patates, cigrons..)

Principals característiques que fan que s’hi accedeixi fàcilment:

• Producte homogeni: Els productes de les diferents empreses són exactament els mateixos. No existeixen marques. No hi ha diferències en la qualitat, el disseny . Aquesta característica fa que els empresaris d’aquests mercats millorin els productes intentant diferenciar-se per més qualitat o menor preu que les altres empreses del sector i poder obtenir més demanda.

• Producció barata: Produir no és car en aquests mercats ja que les inversions en béns de producció (màquines, terrenys, diners..) són reduïdes i la tecnologia sol ser accessible.

Funcionament i evolució:

L'empresa competitiva tractarà de maximitzar el seu benefici (diferència entre ingressos i despeses, o, que és el mateix, cost total). B= IT - CT
Els ingressos es calculen multiplicant la quantitat venuda pel preu. IT= Q X P L'empresa és preu acceptant ja que el preu ve fixat pel mercat. A aquest preu l'empresa podrà vendre tot el que produeixi.
Per analitzar els seus costos representem la corba de cost total mitjà i cost marginal.
L'empresa decidirà augmentar la seva producció sempre que l'ingrés d'una unitat addicional (preu del mercat) superi el cost d'una unitat addicional (cost marginal). Això li portarà a fixar el seu nivell de producció en el punt de tall de la línia de preu i de la corba de cost marginal.
Si estigués per sota d'aquest nivell (a l'esquerra del punt) li interessaria augmentar la seva producció perquè per aquesta unitat addicional obtindria un ingrés (preu) superior al seu cost.
En canvi, si estigués per sobre d'aquest nivell (a la dreta del punt) li interessaria reduir la seva activitat ja que les últimes unitats produïdes li costarien més que els ingressos que obtindria.
Aquest procés el porta a convergir en el punt de tall de la línia de preu i de la corba de cost marginal.

Per a cada nivell de preu la quantitat oferta vindria determinada pel punt de tall de la línia de preu i de la corba de cost marginal. Per tant, la seva corba d'oferta seria idèntica a la seva corba de cost marginal. A curt termini l'empresa fa front a costos fixos i costos variables. Després, la corba d'oferta és similar a la corba de costos marginals situada per sobre de la corba de cost variable mitjà.

El benefici total que obté l'empresa serà igual al benefici que obté per cada unitat multiplicat per la quantitat. B = B/u X Q(quantitat produïda).

En aquest tipus de mercat es poden identificar les següents fases:

-          Creixement: Quan els venedors obtenen molts beneficis, moltes empreses petites se senten atretes per aquest tipus de mercat i això fa que entrin a formar-ne part i que cada cop siguin més empreses del mateix sector.

-          Saturació: Com que han entrat tantes empreses al mercat, l’oferta del producte augmenta i, com que el producte no es diferencia, es crea un excés d’oferta i els venedors decideixen abaixar els preus per poder assolir la demanda. Els seus beneficis inicials, per tant, es redueixen.

-          Estancament: A causa de l’excés d’oferta, els beneficis disminueixen molt i algunes empreses opten per abandonar el mercat i dedicar-se a altres activitats més rendibles. Altres readapten els processos productius o intenten millorar tècniques per ser més competitives i poder abaixar altre vegada el preu.

-          Estabilització: Algunes empreses continuen abandonant el mercat, cada vegada hi  ha menys oferta, i això beneficia a les que queden a que tornin a recuperar demanda i per tant, els beneficis altre cop els augmentin.

Això molt per sobre seria dir que com més empreses hi ha al mercat, més van abaixant els preus fins que arriben a un punt que ja no tenen beneficis. Després és quan les empreses decideixen fer un altre producte i les que queden segueixen competint i al cap d’un temps poden tornar a recuperar els beneficis.

Condició d’equilibri de mercat:

L’equilibri de mercat és aquell punt en què els plans dels consumidors i de les empreses coincideixen, de tal manera que l’intercanvi satisfà a tots dos. En aquest punt no hi ha ni abundància de productes (excès d’oferta ja que Qo>Qd) ni demanda insatisfeta (excés de demanda degut a que Qd>Qo). En el punt on es creuen la corba d’oferta i de demanda trobem el punt d’equilibri de mercat. En aquest punt trobem el preu d’equilibri (Pe) i la quantitat d’equilibri (Qe).