Què és i per què serveix el sector públic?

Text expositiu escrit per Gerard Vilarmau (15/06/2012)

El sector públic és un conjunt de organismes i institucions que en l'àmbit econòmic vetllen pel bon funcionament del mercat i de l'economia en general d'un país. Es compon per diferents administracions segons el territori que abarquen. L'administració central, que actua en tot el país, en aquest cas Espanya. L'administració autonòmica que com el seu nom indica actua en una comunitat autònoma, com podria ser Catalunya. I l'administració local que la seva àrea d'influència és un municipi, com Prats. Finalment podríem considerar a nivell Europeu, l'administració europea.
El sector public té una sèrie de funcions a realitzar dins l'economia d'un país però no tothom està d'acord amb, exactament quines ha de dur a terme i quines no. Segons es defensin unes funcions o unes altres existeixen dues corrents de pensament econòmiques que determinen perquè serveix el sector públic.

La visió neoliberal pensa que el mercat es regula sol mitjançant el sistema de preus i l'Estat només ha de permetre el bon funcionament d'aquest fent la funció reguladora. Aquesta funció consisteix en decretar una sèrie de lleis que defensin la lliure competència, que protegeixin la propietat privada i dictin normes generals que permetin el funcionament correcte del mercat. Així, per exemple els liberals defensen que el sector públic ha de garantir un marc legal on les empreses puguin desenvolupar les seves activitats i maximitzar els seus beneficis.

D'altra banda la visió keynesiana, el nom de la qual prové d'un economista de la primera meitat de segle XX anomenat Keynes creu que si el mercat funciona sol s'hi produeixen errades, acumulacions de poder, distribució desigual de la renda... i s'han de corregir mitjançant l'Estat que a part de fer la funció reguladora n'ha de fer tres més.

En primer lloc, L'Estat serveix per fer la funció conductora o estabilitzadora que consisteix en suavitzar els creixements i decreixements dels cicles econòmics. L'eina que utilitza per fer aquesta funció són els estabilitzadors automàtics, és a dir, impostos directes (que graven la renda de les persones i les empreses, extraient-ne una bona part dels diners que circulen en una època d'auge), també impostos indirectes (que encareixen els productes, frenant el consum en època de creixement) i transferències (que estimulen el consum i la inversió empresarial en èpoques de crisi). Amb aquesta eina, quan l'economia està en auge l'Estat aconsegueix superàvit en el seu pressupost. En canvi, en època de crisi, com que injecta diners mitjançant les transferències per reactivar l'economia, genera dèficit que hauria de finançar amb el romanent creat en època de bonança.

En segon lloc, l'Estat també ha de realitzar la funció redistribuidora i així corregir l'errada de la distribució desigual de la renda. En aquest cas també la realitza a través dels impostos directes i les transferències. Així, sobre la renda dels rics per així restar-los-hi poder adquisitiu i escurçar diferències amb les persones que no disposen de tanta renda.

I en tercer lloc la funció proveïdora, que corregeix l'error de l'existència de béns públics. Es pot realitzar de dues maneres diferents: o bé produint aquests béns públics mitjançant empreses públiques, és a dir que són propietat de l'Estat; o bé comprant aquests béns a empreses privades fent-los així rendibles.