Elaborem, discutim i aprovem els pressupostos de la Generalitat a l'aula i debatem si cal tenir un sector públic
escrit per Ferran Vilà Cabanas
Bona
part del segon trimestre de l’assignatura d’Economia de l’Institut Castell del
Quer es va centrar en analitzar les funcions del sector públic de forma àmplia
i detallada. De fet, pràacticament tot el trimestre va consistir en sessions de
formació teòrica i també en la realització d’activitats per posar en pràctica
el què s’havia estudiat.
Les
primeres sessions van ser de caire teòric, van contenir des de explicacions del
funcionament del sector públic en conjunt -poder legislatiu, executiu i
judicial, explicació de les funcions de les dues primeres, aprofundiment en el
funcionament i la finalitat del Congreso i el Senado...- fins a l’anàlisi dels
dos corrents de pensament existents -el liberal i l’intervencionista-
explicant-ne la història, els posicionaments existents tant a favor com en
contra i llegint textos que defensaven tant una com l’altra visió (entre ells,
un fragment d’un llibre de l’economista
Xavier Sala i Martín). També vam fer formació teòrica al voltant dels
pressupostos públics, amb la finalitat de saber què són, per què serveixen i
quins capítols el conformen.
A
partir d’aquí vam veure que hi ha diferents funcions i objectius del sector
públic, que aquest pot exercir una intervenció més o menys forta en un estat
depenent de la ideologia que hi predomini i que els governs estan dirigits per
partits polítics que representen les diferents ideologies i són escollits en
eleccions democràtiques.
Un
cop acabada la part més teòrica sobre el sector públic, vam començar a posar en
pràctica els nostres coneixements. La primera tasca va consistir en estudiar
per grups el programa electoral amb el que els partits polítics es presentaven
a les eleccions espanyoles que s’estaven a punt de cel·lebrar. Aquest anàlisi
va constistir amb l’el·laboració d’una memòria escrita i la posterior exposició
oral d’aquesta davant de tots els companys. L’objectiu, en definitiva, era
determinar quina posició defensava cada partit en funció de les propostes que
es podien observar en els respectius programes electorals.
A
continuació vam utlitzar el simulador de pressupostos de la Generalitat de
Catalunya per elaborar els nostres propis, en grups de dues persones, que ens
permetien plasmar en un pressupost amb nombres reals la nostra ideologia,
escollint apostar més per un capítol o per un altre. Aquesta activitat va estar
molt ben valorada per tots els alumnes, i va permetre’ns comprendre la
dificultat d’elaborar uns pressupostos públics sense generar dèficit, un
concepte que també havíem estudiat anteriorment.
Els
pressupostos que havíem realitzat van haver de superar una votació en una
sessió parlamentària feta a classe mateix i en què cada alumne formava part
d’un dels partits polítics de la cambra catalana, sempre mantenint la
proporcionalitat entre el parlament real i la nostra simulació. Un cop feta la
presentació de tots els pressupostos, molts van ser rebutjats ja que tenien un
to excessivament extremista, ja fos per la banda intervencionista com per la
banda liberal. Així doncs, com que el partit majoritàri (CIU) era més
centrista, el pressupost que més consens va generar fou el pressupost centrista
presentat per Ferran Vila, del que posteriorment els alumnes van haver de
redactar una notícia. Tot i això, tots els pressupostos van rebre alguna
esmena, també presentada pels mateixos alumnes, o bé parcial o bé total.La proposta de pressupost es pot observar en l'enllaç http://prezi.com/ovrg2slmjkj7/pressupostos-2012/
Una altra tasca que se’ns va encomanar va ser la de fer un text argumentatiu a favor o en contra de la intervenció del sector públic. Aquest text el vam fer basant-nos en una taula que haviem preparat prèviament on es distingia entre els arguments d’un i de l’altre posicionament.
La
última activitat realitzada en l’àmbit del sector públic va consistir en un
debat sobre la necessitat o no de disposar d’un sector públic intervencionista,
una activitat estretament lligada amb les anteriors. Aquest debat es va fer en
parelles i va constar de dues parts: la preparació, en què els dos membres
elaboraven un argumentari sòlid en previsió dels arguments que els hi podien
esgrimir els alumnes amb un posicionament contrari al que ells defensaven, i la
posterior cel·lebració del debat, en què només podia participar un dels dos
membres del grup utilitzant l’argumentari preparat prèviament.
Així
doncs, al llarg de dos mesos els alumnes vam poder fer-nos una idea general del
funcionament del sector públic, mitjançant diferents metodologies i formant
part de diferents grups de treball.

.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada