Reportatge sobre la simulació d'un estudi de mercat fet un hipotètic negoci d'oci nocturn a Prats de Lluçanès.

La simulació de l'estudi de mercat el van realitzar les alumnes Vanessa Faja, Cristina López i Marina Valle  (maig-juny 2012). El local nocturn és totalment hipotètic i les alumnes el van imaginar per poder contextualitzar l'estudi de mercat que se'ls proposava desenvolupar en la matèria d'Economia d'empresa i Matemàtiques aplicades a les ciències socials en un projecte de cooperació entre matèries. El text que podeu llegir és un escrit de la Marina Valle  (18/06/2013) sobre aquesta simulació. A la Marina se li va proposar de desenvolupar un text periodístic en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'economia d'empresa de primer de Batxillerat. 

Com neix una empresa d’oci nocturn al Lluçanès

Una empenta a l’economia local de Prats gràcies a un nou local d’oci nocturn, fem una ullada a com es crea una empresa des de zero.

escrit per Marina Valle

Des de fa una setmana hi ha a Prats de Lluçanès un nou local d’oci nocturn, com bé sabeu s’ha inaugurat el “Night Club Prats”. Aquest projecte creat per dues emprenedores, Vanessa Faja i Cristina López, no ha estat escollit per casualitat, seguidament us explicarem com van decidir instal·lar-se a Prats de Lluçanès i no crear un bar sinó una discoteca.

Quan varem parlar amb les emprenedores ens van explicar que per prendre aquestes decisions van utilitzar un mètode d’anàlisi, un estudi de mercat. Com que ja tenien decidit que volien crear una empresa al Lluçanès, ja que és el seu lloc de residencia, van pensar que podria ser una bona idea crear un local dedicat a l’oci nocturn perquè creien que podria ser rendible i que a més seria enfocat als joves, que són els que consumeixen més.

Quan ja van tenir decidit això, deixant de banda les seves suposicions, van fer un estudi de mercat per informar-se de si realment era un projecte viable. Una investigació de mercat consta de diferents passos, primer es fixen uns objectius a investigar i unes hipòtesis, seguidament a partir d’això es dissenya la investigació. Per això cal decidir d’on s’obtindrà la informació (del cens municipal, d’estudis anteriors, fent una entrevista, etc.) tenint en compte els recursos econòmics i temporals dels que es disposa. Un cop s’han recollit les dades, s’han d’organitzar ( amb gràfics, taules, etc.) per poder analitzar-les i així poder-ne extreure unes conclusions amb les que confirmarem o refutarem les hipòtesis plantejades.

Per entendre-ho millor, ens fixarem en el cas del “Night Club Prats”. Segons una de les investigadores “ens vàrem plantejar diferents objectius que ens servissin per valorar clarament si ens convenia obrir aquest local o no, és molt important començar un estudi de mercat tenint clar què es vol investigar per no fer preguntes que no portin a enlloc”. Sobre cada objectiu es van formular una hipòtesi, el primer objectiu era saber si als joves els agradava sortir de festa (van suposar que sí), també on (van suposar que als bars de Prats), si els pares tenien molt control i si els diners els suposaven un problema (van suposar que sí) i també conèixer què era el que més consumien aquests joves (van suposar que alcohol i tabac).

Si resolien totes aquestes qüestions podrien saber si estaven fent bé pensant en muntar un negoci dedicat a l’oci nocturn juvenil, triar el lloc més adient per situar l’empresa i quin tipus d’empresa exactament (bar, discoteca, pub...), saber si necessitaven tenir una bona imatge amb els pares que controlarien els seus fills, saber si la situació econòmica els perjudicaria a l’hora de posar preus i conèixer quins productes havien d’oferir dins el seu local.

Un cop resolt el primer pas, saber que volien esbrinar, per què i formular-ne hipòtesis, havien de decidir com obtindrien la informació. En aquest cas, van decidir utilitzar un mètode de recollida de dades primàries, és a dir, dades recollides per primera vegada utilitzant un estudi, ja que no se’n havia realitzat mai cap d’igual. Podien decidir utilitzar l’entrevista personal, en grup, l’experimentació, l’observació... però van escollir l’enquesta, per què? “com que volíem obtenir informació de tot el Lluçanès l’enquesta ens permetria seleccionar una mostra que podia arribar a ser molt representativa de tota la població que volíem estudiar. Tanmateix, al voler investigar les opinions de la gent podia ser que les preguntes per qüestionari els condicionessin poc o molt les respostes”.

Ara que havien seleccionat el mètode amb què recollirien la informació, calia saber quina seria la mostra que utilitzarien, és a dir, quin conjunt de persones estudiarien: “Com que no disposàvem de grans recursos econòmics ni temporals vàrem decidir que el més viable seria investigar els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat de l’Institut de Prats de Lluçanès, ja que reuneix joves de tot el Lluçanès, encara que el millor hauria estat poder estudiar a tots els joves del Lluçanès de 16 a 25 anys”. Un cop triada la mostra, havien de decidir la mida de la mostra, és a dir, d’aquests 108 alumnes a quants de cada curs els haurien de passar l’enquesta. Per determinar la mida de la mostra s’utilitza una fórmula on es decideix quina fiabilitat es vol obtenir (com més fiabilitat, més enquestes), així que van utilitzar un nivell de significació del 95,5%, pel que si es fessin 100 estudis iguals el resultat seria 95,5 vegades el mateix, i un error mostral del 15% (un error bastant elevat) pel que si un resultat ens dóna un 50% vol dir que el resultat real és entre un interval de +15% i -15%: la dada correcta seria 35%-65%.

Fragment de l’enquesta, en la secció “hàbits d’oci”

Un cop passades, a mà perquè “aquesta és una manera molt més fiable de passar enquestes que no pas per Internet, per exemple, ja que ens assegurem que la gent diu majoritàriament la veritat i també ens assegurem d’obtenir una resposta”, va caldre organitzar les dades. Les investigadores ens diuen que “vam haver de tornar a fer ús de les matemàtiques, vam recollir cada resposta amb una taula on en vam calcular el tant per cent i en vam extreure un gràfic”, aquesta feina va ser relativament fàcil, però les preguntes en què hi havia la possibilitat de marcar més d’una resposta era més complicat d’analitzar ja que no es pot fer un tant per cent respecte a les altres preguntes perquè cada persona en marca tantes com vol.

Finalment calia analitzar les diferents respostes i extreure’n les conclusions necessàries. Després d’analitzar cada dada detalladament van poder resoldre els objectius i les hipòtesis, primer van comprovar que als joves els agrada molt sortir de festa ja que al 97% dels que els agrada, un 69% han contestat que els agrada molt  “això ens va fer pensar que el Lluçanès podria ser una bona zona on situar-nos”.

Van refutar que on surten més és als bars de Prats, ja que encara que el 88% dels enquestats han dit que van de festa a Prats, la majoria—la meitat— va a discomòbils, i per radere hi ha els bars “Això ens fa suposar que van a discomòbils enlloc d’anar a discotèques perquè ens han dit que el factor més important és la proximitat. I de bars ja n’hi ha molts a pPats i estan per darrere de les discomòbils. Per tant, fent cas a aquesta enquesta vam decidir que el millor era obrir un local a Prats, i que fos una discoteca —adaptada a un poble: per les dimensions, per exemple.”

“Vam comprovar que els pares sí que tenen bastant control ja que gairebé tots saben quan surten els seus fills i què consumeixen. Per tant, hauríem de procurar mantenir una bona imatge de cara a ells”. El següent objectiu resolt va ser si els diners els suposaven un problema, i sorprenentment el 81% van contestar que no, per altra banda, el resultat era que es solen gastar entre 20 i 30€ al mes, i no és una xifra molt elevada per sortir habitualment 4 cops de festa al mes, així les investigadores “suposem que els diners no els presenten un problema ja que per anar a una discomòbil o a un bar no necessiten gastar-s’hi molt, així que hauríem d’intentar tenir uns preus mitjans, sense ser molt alts però tampoc molt baixos perquè diuen que no els suposen un problema”.

Finalment van demostrar que el que més consumeixen els adolescents és alcohol i tabac, ja que gairebé la meitat del seu consum és només d’alcohol, pel que van decidir n’hauríen de vendre’n al seu local i per tant  també tabac  “hem decidit habilitar una zona on es pot fumar, encara que és simplement una entrada agradable a fora on la gent s’hi pot estar fumant, i si és a l’estiu, en taules” 

Així, un cop finalitzada la investigació de mercats les dues emprenedores van decidir fer cas als resultats de l’estudi i van obrir el “Night Club Prats” a Prats de Lluçanès, una discoteca moderna però de dimensions senzilles per una zona com el Lluçanès. Les investigadores afirmen “estem molt contentes amb el nostre projecte i creiem que té un gran futur, però això ho hem de veure amb el temps. Aconsellem a qualsevol persona que vulgui emprendre un projecte empresarial o de qualsevol tipus que segueixi aquest camí, de les investigacions de mercat, ja que és un mètode bastant fiable i no hem de fer una inversió de manera tan arriscada”.

Finalment, esperem que el “Night Club Prats” tingui continuïtat i altres empreses segueixin el seu exemple per poder fer créixer l’economia del Lluçanès.