Estudi de les variables de localització d'empreses a Olost de Lluçanès

Aquest estudi de les variables de localització d'empreses al Lluçanès es un treball que van iniciar els alumnes d'economia d'empresa del curs 2010_2011 i que han continuat els del curs 2012_2013. El primer any, els/les alumnes van identificar les empreses que hi havia al diversos municipis on viuen i van intentar esbrinar a través d'una anàlisis de l'entorn quines variables hi ha en el territori que han afavorit la implantació d'aquestes empreses i no d'unes altres. Per tant, van elaborar hipòtesis a partir d'un estudi d'observació. 
El segon any els alumnes han iniciat un treball d'investigació que s'hauria de poder continuar els propers cursos i que ha de permetre al final del procés el contrast de les hipòtesis definides. Aquest treball d'investigació ha consistit en la realització d'entrevistes a empresaris del municipi per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar a Prats i no en un altre territori a fi de poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització.    

Variables de localització a Olost

escrit per Núria Muñoz, Clàudia Icart i Oriol Berengueras

Olost està situat al sud de l’altiplà del Lluçanès. En un entorn rural, caracteritzat per un terreny força accidentat amb vegetació pròpia de muntanya mitjana i grans extensions de boscos i camps de conreu. Les seves  comunicacions no han estat fins a l'actualitat  gaire bones. El 2010 (el text està escrit en aquesta data) la C-17 es troba a 15km i la C-16 una mica més per carreteres plenes de giravolts, però aquesta situació està a punt de canviar amb l'obertura d'una nova carretera que enllaçarà la C25 a Fontfreda fins a Olvan. No disposa de línies de ferrocarril, d’aeroport ni de port. Però a nivell de telecomunicacions està ben dotada amb una xarxa WIFI de la que es beneficien bona part de la població i amb bona cobertura de telèfon mòbil encara que només hi ha una única companyia que dóna el servei.

La densitat de població és baixa, el padró continu  de la Diputació recompte 1202 habitants, dels quals  12,23% són menors de 16 anys i 23,79% són majors de 65%. Això vol dir que 63,98% són persones en edat de treballar, en nombres absoluts això serien 769 persones però en realitat només estan s'estima que hi ha 586 persones actives, cosa que indicaria, si l'estimació fos certa, que hi ha 183 persones joves o adults que no es compten com a actius per què estan estudiant o no estan registrat en les llistes de l'atur. L'atur registrat l'octubre del 2010 va ser de
83 persones (un  14,16% si es compara amb la població activa estimada per la diputació de Barcelona) molt semblant el que tenia l'any anterior -les dades anterior al 2009 no estan disponibles en el portal hermes de la Diputació-. La crisi actual (l'escrit es refereix al 2010) sembla que no ha afectat massa al poble d’Olost on el nivell de desocupació no ha caigut i el nivell d’activitat econòmica ha millorat  gràcies a nous projectes que s’han dut a terme: obertura de nous negocis al polígon i del centre de producció de Casa Tarradellas.

A nivell sociocultural és un poble  amb moltes entitats i associacions de diferents àmbits: esports, oci, casals, etc. El partit que governa actualment és ERC sense oposició.

Identificació dels negocis ubicats a Olost

Amb la recerca d’informació, els resultats obtinguts en funció de les empreses ubicades a Olost les podem agrupar en els tres sectors:
- En el sector primari que inclou els negocis que basen  les seves activitats  en transformar els recursos naturals en productes primaris, és a dir, en la matèria primera per a altres indústries (altres sectors) o bé per al consum de les famílies. A Olost en aquest sector només hi ha granges de porcs o de vaques. Es registren en el cens d'empreses 4 granges tot i que és possible que alguns negocis d'aquest sector no quedin registrats perquè es desenvolupin en règim d'autònoms.
- En el sector secundari s'hi troben les empreses que creen productes finals, és a dir, de la matèria primera que obtenen de les empreses del sector primari n’obtenen els productes finals, els que ja no han de passar cap més procés de transformació. Són les indústries, els serveis industrials i negocis relacionats amb la construcció. En total sumen 16 empreses de 54 que n'hi ha al municipi: 7 són  industries i serveis industrials i 9 arquitectes, professionals de la construcció i serveis de la llar.

- En el sector terciari (també anomenat  sector dels serveis)s'hi classifiquen les empreses dedicades a oferir serveis o productes finals provinents del sector secundari, a negocis i indústries o als consumidors finals. Són els advocats i assegurances; allotjaments, bars i restaurants; alimentació, i altres serveis, com perruqueria, estètica, estancs i merceries, entre d’altres. S'hi poden comptar 34 empreses d’un total de 54.Concretament  8 establiments d'alimentació, 13 negocis de restauració entre bars, restaurants i allotjaments; 3 negocis de serveis personals advocats i assegurances i 10 comerços  com estancs, merceries, establiments d'estètica,etc. 

Hipòtesi després de la observació: Quines variables sembla que són les que han determinat que  Olost tingui una forta la presència de negocis terciaris sobretot relacionats amb els negocis de restauració i turisme ? 

L'observació de l'entorn i la identificació dels negocis instal·lats a Olost, constaten que el sector més destacat, és a dir, en el que hi ha més empreses, és el sector terciari sobretot perquè s'hi compten 13 establiments relacionats amb la restauració i allotjaments turístics(rurals) i comerços relacionats d'alimentació i serveis diversos com una merceria, un estanc,... Així malgrat ser un poble petit amb 1188 habitants s’aprofita la situació rural en què es troba ubicat el municipi per tal de crear allotjaments com cases rurals i un càmping d’atraure el turisme. Turisme que augmenta la població en certs períodes de l'any i genera més demanda de mercat, permeten la supervivència d'alguns comerços que no existirien sinó es donés aquest fet. També la falta de bones comunicacions, la gent no es pot moure fàcilment per anar a comprar ha estat un altre element que ha mantingut els comerços i el sector serveis amb les portes obertes.
El secundari que representa un 30% dels negocis d'Olost ha sabut aprofitar les bones infraestructes que el municipi disposava (polígon i xarxa wifi i d'internet) però també la presència de sòl industrial a bon preu. I finalment, potser també una mà d'obra bé de preu i alguns ajuts que el Lluçanès ha tingut de les Administracions públiques per fomentar el desenvolupament econòmic de la zona. La nova carretera segurament també serà un element a tenir en compte i ja s'ha començat a notar amb l'obertura de la planta de producció de Casa Tarradelles i alguns altres projectes. 

El sector més pobre és el primari, malgrat que temps enrere fos el sector principal. Avui ocupa molt poques persones, en alguns casos s'ha abandonat les explotacions o bé s'ha reorientat el negoci  de cara el turisme. 

Un secundari emergent!

Text escrit per Ivet Navarro, Júlia Iniesta, Mireia Pons i Andrea Varela

La hipòtesis anterior realitzada pels alumnes d'economia d'empresa de l'institut Castell del Quer del curs 2010_2011, que afirma que Olost majoritàriament s'hi troben negocis del sector terciari, algunes empreses que clasificaríem en el secundari  i, en canvi, gairebé no hi ha explotacions agràries o ramaderes que anys enrere havien predominat, ha estat el punt inicial del nostre treball d'investigació. Aquesta investigació ha consistit en l'entrevista de diversos titulars de negocis  d'Olost: Betara, Ausesken, Bon Aire fruites i verdures, el Càmping Lluçanès i la Fonda Sala, durant l'octubre d'aquest any, 2012. Les preguntes i respostes que hem obtingut es poden llegir en diverses entrades d'aquest bloc. 


De l'anàlisi de les opinions obtingudes es dedueix que certament, el sector terciari continua essent el predominant, tot i que les variables de localització que en van ser la causa estan desapareixent o han desaparegut, és a dir, l'Ajuntament ja no dóna ajudes i la nova carretera millora la comunicació i escurça la distància amb la gran ciutat on hi ha la competència. 
A més s'observa que a l'entorn hi ha més presència del sector secundari perquè han aparegut nous factors de localització que s'afegeixen als que ja hi havia anteriorment, és a dir, la presència de sòl industrial disponible i mà d'obra barata.  Aquests nous elements són  la disposició d'un polígon industrial amb millors infraestructures i subministraments que ha atret empreses com Betara que necessitava una zona per a dur a terme la producció i també la millora de les comunicacions  amb la nova carretera comarcal que enllaça l'eix transversal C25 amb la l'eix del Llobregat que ha estat determinant per la implantació de la planta de Casa Tarradellas. .