Estudi de les variables de localització d'empreses a Prats de Lluçanès

Aquest estudi de les variables de localització d'empreses al Lluçanès es un treball que van iniciar els alumnes d'economia d'empresa del curs 2010_2011 i que han continuat els del curs 2012_2013. El primer any, els/les alumnes van identificar les empreses que hi havia al diversos municipis on viuen i van intentar esbrinar a través d'una anàlisis de l'entorn quines variables hi ha en el territori que han afavorit la implantació d'aquestes empreses i no d'unes altres. Per tant, van elaborar hipòtesis a partir d'un estudi d'observació. 
El segon any els alumnes han iniciat un treball d'investigació que s'hauria de poder continuar els propers cursos i que ha de permetre al final del procés el contrast de les hipòtesis definides. Aquest treball d'investigació ha consistit en la realització d'entrevistes a empresaris del municipi per a poder preguntar-los les raons que els han fet localitzar a Prats i no en un altre territori a fi de poder verificar o desmentir  les variables plantejades com a determinants de la localització.  

Variables de localització a Prats de Lluçanès

escrit per Laura Nardi, la Mònica Vilamú, la Mireia Font i Josep Ballús

Prats de Lluçanès està situat al Lluçanès, una subcomarca del nord-est de la Depressió Central Catalana, dins de la comarca d’Osona. Es troba en una zona rural. Aquest municipi es caracteritza per tenir una gran superfície d’uns 13,8 km2. Prats de Lluçanès és una petita població de més de 2.722 habitants i gran part d’ella és envellida, per tant la demografia es escassa. El municipi de Prats gaudeix d’una gran riquesa cultural, festiva i tradicional. També gaudeix d’una extensa xarxa d’equipaments i espais culturals i esportius com són el camp d’herba, les piscines, el pavelló, el centre de cultura, el casal del Jovent, la sala Polivalent, etc. Pel que fa econòmicament, trobem un nivell econòmic mitjà, standard, però en alguns casos trobem persones amb una economia més elevada.


S' hi celebra un mercat dominical que atrau habitants dels diverses masies disseminades i vilatants dels pobles veïns. La densitat de població és de 197,5 hab/km2, un 14,66% són joves, un 64,4% adults, i un 20.94% de la tercera edat: 20,94%. La mitjana d’edat dels homes: és de 43 anys i de les dones: 45,3 anys. La mitjana d'edat total és de 44,1 anys.

La mitjana de renda per habitant és de 1.326 €/mes i 15.920€/any (dades del 2010). L'atur en aquest mateix any era de
201 persones (43% homes i 57% dones), un 14,95% si es té en compte que la població activa estimada segons la Diputació és de 1345 persones. La mà d’obra té un gran esperit de treball, poc conflictiva, però amb una baixa autoestima i poca formació professional, per tant, poc qualificada.

Actualment la política del poble regeix a mans del grup de Convergència i Unió que està encapçalat per Lluís Vila i els seus respectius consellers.
El municipi està capacitat d’un polígon industrial que es troba a les afores de la vila anomenat polígon les Saleres. Aquest té un bon subministrament de llum i aigua i el sól és més barat que a la resta de Catalunya.
Pel que fa a les comunicacions la xarxa de carreteres fins el 2012 era deficient amb comarcals estretes i plenes de giravolts poc accessibles pels camions. L’Eix Transversal que connecta el municipi amb les capitals de comarca Vic i Manresa, C25, està a uns 30 minuts més o menys igual que l'enllaç amb la C154 que porta a Berga. A partir del 2012 s'ha obert una nova carretera que ha corregit aquestes deficiències amb una nova carretera que connecta la C17 amb Olvan. A nivell d'infraestructures de transport són molt escasses, hi ha una línia d'autobusos amb molt poca intensitat de pas, no disposa ni de ferrocarril, aeroports ni ports, per tant, és un municipi que queda força aïllat.

Identificació dels negocis ubicats a Prats

A Prats de Lluçanès el 2011 s'hi podien identificar 156 empreses agrupades en tres sectors: primari, secundari i terciari. 

• Quan es parla del sector primari es fa referència a totes les activitats extractives que obtenen i transformen els recursos naturals en productes primaris que seran utilitzats com a matèria primera pel sector secundari o en alguns casos pel consum. D’aquest sector, en el municipi de Prats, es compten quatre granges especialitzades en la cria de cargols, porcs, ovelles i vaques; camps en el qual trobem sis pagesos i un llenyataire. En total 11 negocis. 

• El sector secundari i el de la construcció és, doncs, el sector que recull les empreses que fan la transformació de les primeres matèries en productes finals. A Prats, en aquest sector es troben fàbriques dedicades al tèxtil, a les tiretes i al sector alimentari; dues serradores; una empresa dedicada a l’aigua, deu organitzacions dedicades a la construcció, ja siguin paletes, serrellers, confeccionadors de tancaments metàl·lics, el·laboradors de revestiments i pintors i quatre electricistes. En resum, 22 establiments. 


Prats també té un ampli sector terciari, és a dir, establiments que es dediquen a la venda de productes o serveis per satisfer les necessitats de les persones. En aquest sector localitzem 119 negocis en branques d'activitats diverses. 



Pel què fa a l’alimentació hi ha quatre carnisseries; una peixateria; set bars; dos restaurants; nou supermercats; un establiment de cuina preparada; dues herbodietètiques; tres forns de pa; dues pastisseries i dues carbòniques, és a dir, dues empreses que es dediquen a la venda de begudes. Referents a la moda es compten deu botigues de roba i dues sabateries. Pel què fa a l’estètica hi ha set perruqueries, dues barberies; dos centres estètics; dues perfumeries i una rellotgeria. En l’apartat d’automòbils es troben una autoescola; tres empreses dedicades a la venda de cotxes i quatre al transport i quatre mecànics. Dins de salut s'observen dues òptiques; un psicòleg; dos doctors privats; una dentista; una podòloga; una logopeda; una farmàcia; una residència i un veterinari. Pel què fa a l’educació el municipi disposa d'una escola concertada anomenat Presentació de la Mare de Déu. També s'hi poden trobar una impremta; un fotògraf; un establiment on venen loteria; un estanc i tres llibreries o papereries; i negocis de serveis a la llar trobem dos jardiners i dues floristeries; cinc fusters, dues immobiliàries, tres botigues d’electrodomèstics, dos informàtics i una drogueria. Finalment, en la branca de serveis financers s'hi identifiquen un banc; quatre caixes; tres assessories i tres asseguradores.

Com es pot observar abunden els negocis del terciari, la majoria d'ells s’agrupen en una associació anomenada Unió de Botiguers i comerciants de Prats de Lluçanès que fan activitats conjuntes, promocions per Nadal, per la fira, fan alguna activitat al diumenge com per exemple havaneres, concurs de bolets, etc. El secundari és poc present i el primari també.

A nivell d'administració, el Lluçanès té un Consorci que dóna serveis a la població i als ajuntaments i també fa un esforç per treballar en un procés de promoció del territori a l'exterior.  Un centre d'atenció primària i una llar d'infants, una escola de primària i un institut que rep estudiants de la resta de municipis de l'entorn. 

Hipòtesi després de la observació: Quines variables sembla que són les que han determinat la presència d'aquests negocis terciaris ?

La concentració de negocis del terciari deriva de la seva capitalitat del municipi respecte la comarca del Lluçanès. Capitalitat que ha fet que s'hi situïn serveis públics com l'institut i el centre d'atenció primària i que actuen com a element d'atracció de la població del territori.  Com també  fa d'element d'atracció l'existència del mercat dominical. 

Una altra raó que ha explica la predominança del  sector serveis són les les males condicions i xarxa viària, que fa que molts dels comerços no s'hagin d'enfrontar a la competència d'establiments situats a les ciutats més properes.  Aquesta variable que ha afavorit la creació i permanència de comerços ha perjudicat la implantació d'empreses del secundari. 

Quines variables han determinat que Prats de Lluçanès disposi de 156 empreses majoritàriament negocis del terciari?

Text escrit per Vanessa Palacios i Eduard Casals

L’estudi efectuat el 2010 pels alumnes de primer de Batxillerat de l’institut de Prats de Lluçanès exposa que a Prats de Lluçanès hi ha 156 negocis dels quals 119 pertanyen al sector terciari, 26 al sector secundari i 11 al primari. Segons aquest estudi, el factor principal que determina que a Prats de Lluçanès hi hagi tants comerços és que és la capital del Lluçanès i la població dels pobles del voltant s'hi desplaça habitualment per realitzar les seves compres. El mercat dominical, també, atrau a molts visitants, la majoria residents als càmpings del voltant i a les cases de turisme rural. I a més, els habitants del municipi no acostumen a desplaçar-se a ciutats properes, com Vic i Manresa perquè estan massa lluny.

En canvi, la variable que determina la implantació del secundari no són les males comunicacions, que segurament li van en contra, sinó que és el fet de tenir mà d'obra assequible i treballadora. Per altra banda, es creu que hi ha diverses granges que han estat instal·lades a Prats gràcies al baix cost del solar i la tradició agrícola i ramadera de la zona.

Són certes les afirmacions d’aquest estudi? 

Un grup d’alumnes de primer de Batxillerat d’aquest curs 2012-2013, s’ha proposat de contrastar aquestes hipòtesis a partir d’un treball d’investigació basat en una sèrie d’entrevistes en profunditat*. Les entrevistes s’han realitzat a titulars dels negocis d’aquesta població durant l’octubre de 2012. I de les respostes obtingudes se’n desprèn que certament que el cost del solar és una variable de localització clau en el sector primari, ja que en aquesta zona el cost del solar és molt més barat que en altres zones. Pel que fa al sector terciari s'ha pogut contrastar que les males comunicacions són un avantatge alhora d'obrir negocis ja que la gent no acostuma a desplaçar-se a les grans ciutats i aquest fet els assegura una clientela.

Malauradament, l’escàs nombre d’establiments enquestats no ha permès de verificar alguna de les hipòtesis inicialment establertes. Així doncs, no s'ha pogut concloure si la mà d'obra s'ha tingut en compte a l'hora d'establir-se al petit municipi de la comarca d'Osona.

En canvi, de les respostes dels empresaris si que es dedueix que per moltes empreses és important tenir una certa proximitat a les matèries primeres i una disponibilitat del cost del solar. A més, hi ha una legislació que permet obrir nous negocis sense problemes i subvencions per part de l'Administració pública.

En conclusió, cal dir que l'entorn i les variables de localització són importants en el moment de decidir la ubicació d'una empresa i, per tant, aquest fa que depenent de la zona en predominin unes o unes altres.

Podeu trobar les entrevistes realitzades i transcrites pels alumnes a continuació o anant a l'etiqueta Parlem d'empreses de l'entorn. També podeu trobar algunes de les entrevistes editades en format reportatge visual en l'enllaç.... Totes aquestes entrevistes s'han dut a terme en el marc del treball de la competència lingüística escrita que s'està realitzant en la matèria d'Economia i d'Economia d'empresa. També s'ha aprofitat per treball la competència digital i sobretot la competència en recerca.