La proposta didàctica és possible gràcies al programa EFEC de l’Institut d’Estudis Financers
escrit per alumnes d'economia de 4 d'ESO
El dia passat dimecres 27 de febrer va venir a l’aula en Joan, un senyor de Gironella que té un assessoria i ens va fer una xerrada titulada Finances per a la vida. Ens va fer reflexionar sobre el fet que al llarg de la vida de les persones no es tenen el mateix volum d’ingressos; hi ha èpoques que els ingressos són baixos i d’altres, més alts. Per això cal fer una planificació que permeti assolir els objectius financers. En Joan ens va exemplificar que un objectiu potser comprar-nos un cotxe, finançar-nos us estudis, anar de viatge a Nova York i molts d’altres… Per aconseguir aquests objectius primer de tot s’ha d’analitzar quants ingressos tenim, quants en podem estalviar i fins i tot, quants en podem invertir abans de la data que els necessitarem. També ens va comentar que a vegades no es poden aconseguir tots els diners que requereix la compra d’una casa, per exemple, i que aleshores s’ha d’optar per demanar diners prestats, en aquest cas una hipoteca; però ens va advertir que és important no endeutar-nos gaire i ser conscients de què podem aconseguir amb els recursos que tenim o podem generar amb estalvi i inversió.
Aquests dos conceptes d’estalvi i inversió també ens els va explicar en Lluís, un ex-empleat de banca que va venir a fer-nos una xerrada sobre Inversions intel·ligents el dimecres 20 de febrer. En Lluís ens va definir que l’estalvi és la part dels ingressos que no gastem i que la inversió és la part de l’estalvi que es posa a treballar per aconseguir un objectiu financer. També ens va explicar que a l’hora d’invertir cal estudiar quins diners no necessitaràs tenir a l’abast i durant quant temps, només aquesta part la podràs utilitzar per invertir essent conscient que no en podràs disposar fins el futur. És per motiu, que ens va assegurar que les inversions han de variar molt segons l’edat de les persones i també segons els perfils de risc.
Els bancs estan obligats a indicar el nivell de risc de les inversions amb números que van de l’1 al 7 ( 1 i 2 és risc baix; 3 i 4, risc moderat; 5, 6 i 7, risc alt.). Per a comprendre el nostre perfil de risc vam desenvolupar una activitat sobre com ens comportaríem en una sortida en un parc de vacances i vam observar que molts de nosaltres som adversos al risc.
Finalment, vam aprendre que si disposem d’un quants diners per invertir ho podem fer escollint diversos productes. Si no volem risc, hem d’optar per un dipòsit a termini de qualsevol entitat financera. La quantitat de diners que hi posem està garantida per l’Estat per tant, no podem perdre-la i ens la tornaran al venciment. L’inconvenient és que gairebé no té rendibilitat perquè tot i que el banc ens pagarà interessos durant el període pactat no serà més d’un 1% del capital invertit. Així que molta seguretat però poc rendiment.
Si volem aconseguir millor rendiment, una opció serà comprar bons. Els bons poden ser de l’Estat o d’una empresa privada. En aquest cas, nosaltres no deixarem els diners al banc sinó a aquesta l’Estat o a aquesta empresa privada i a canvi, ens pagaran uns interessos més elevats. La raó perquè paguen més és que no hi ha un fons de garantia, tot i que normalment, no hi ha problemes per recuperar els diners invertits.
La tercera inversió que ens va explicar en Lluís és la compra d’accions. Aquesta és l’opció més arriscada, consisteix en deixar diners a un empresa però pactar un termini de devolució i passant a ser accionista d’aquesta. En aquest cas es reben com a rendiment part dels beneficis (dividends) però no se sap quina quantitat ni quan es rebran. A més per deixar de ser soci cal que algú altre compri les teves accions i per tant, és una inversió amb poca disponibilitat.
Una informació que ens va agradar saber és que a l’hora d’invertir no només podem tenir en compte els diners que podem guanyar o perdre sinó altres factors com els mediambientals, socials, etc. Cada vegada més els bancs estan obligades a informar d’on van a parar els diners invertits, oer exemple, en empreses que compleixen requisits de protecció al medi ambient, que desenvolupen projectes socials o en diverses petites empreses que neixen de projectes emprenedors (minicrèdits).
La conclusió que hem tret de tots aquests dies de parlar d’estalvi i inversions és que “els diners costen molt de guanyar, però molt poc de perdre”.
